Translate

diumenge, de desembre 26, 2010

Evolució interanual de l'atur comarcal

Possiblement podem fer una interpretació positiva de l'evolució interanual de l'atur comarcal, amb un efecte significatiu sobre el mateix per la nostra exposició al sector turístic: als mesos d'estiu baixa l'atur per a tornar a incrementar al finalitzar el periode estival.
He destacat també l'evolució de les poblacions més representatives en quant a nombre d'aturats sobre el total de la comarca per a vore que la evolució marca la tendència comarcal.
En tot cas vull destacar que el increment de l'atur al llarg de 2010 no ha sigut tant dramatic com el d'altres anys.
Esterm sortint de la crisi?


També he preparat un grafic amb el total d'aturats a la comarca per mesos, així es pot entendre millor aquesta evolució interanual.  Les dades estan aconseguides del SEPE.



Finalment he tornat a fer el calcul estimat de l'atur comarcal en %. Ja sabeu que les dades de població activa per poblacions de la comarca no m'ha estat possible aconseguir-les, però faig una aproximació a la població activa incloent tota la població en la franja d'edat desde els 20 als 65 anys, i amb això obtenim un % d'atur comarcal del 14%. Aquí en teniu el gràfic:



Les poblacions més grans, Vinaròs i Benicarló, es mantenen en lína amb la mitjana de la comarca 14%, però Sant Rafael del Riu i Alcalà de Xivert destaquen per superar la mitjana de la comarca. 

divendres, de desembre 24, 2010

La Societat hiperhipotecada

El tema que vull tractar avui no conté dades econòmiques comarcals, perquè com be sabreu els que heu intentat desglossar aquestes dades a nivell de poblacions o comarques és una informació que en molts casos no està disponible. Es per això que ilustraré els comentaris amb les dades a nivell estatal però la reflexió ens serveix a tots els nivells.

L'economista, escriptora i periodista Loretta Napoleoni relata en el seu llibre La economia Canalla (2008) la situació de "hiperendeutament" de la societat nordamericana:
"Hoy, la Norteamérica de clase media se halla atenazada por la hiperdeuda, un fenómeno que produce unos efectos similares a la hiperinflación. La deuda corroe los ingresos de la misma manera que la inflación reduce el valor de los billetes, forzando a la gente a rebajar su nivel de vida. (...) La clase media norteamericana es víctima de un persistente abaratamiento del mundo. Ha dejado de comprar chuletas y se ha pasado a las hamburguesas; cuando no pueda comprar hamburguesas frescas se pasará a las congeladas, y así, resbalando por la pendiente de la calidad, constantemente persiguiendo el sustituto más barato(...)"

Les dades que aportaré són les de la constitució mensual de hipoteques a l'estat espanyol comparativa en els mesos de setembre. Sé que seria ideal aconseguir les hipoteques constituides tot l'any però com que la darrera dada que tinc es la de setembre de 2010 he comparat aquest mesos per tenir una idea de la evolució. He de destacar que només he tingut en compte les hipoteques de vivendes perquè té un reflexe més directe sobre les economies familiars.

Cadascú que faça la seua pròpia anàlisi. Agrairé els vostres comentaris al respecte que podeu introduir en l'apartat "comentaris" que teniu al final d'aquest text.

Però com ens afecta això a la comarca?

És dificil de demostrar l'efecte de l'hiperendeutament per la manca de dades a nivell comarcal, però vos comentaré un cas del que tots en coneixereu un de similar entre les vostres amistats o coneguts:

Una parella amb dos fills, dos sous i una vivenda de dos habitacions en propietat adquirida amb hipoteca a 30 anys en una data indeterminada però posem per cas que ha sigut en 2006. El valor de la vivenda segons taxació en la data d'adquisició va ser de 150.000€, l'adquisició es va realitzar per 150.000€ finançats totalment amb hipoteca (oblidem per aquest cas les despeses notarials, impostos, els mobles i el cotxe). la parella ha millorat els seus sous i la casa se li queda menuda. No tenen por de la crisi i fins i tot tenen expectatives de millorar en la feina pel que, com que la vivenda se'ls queda menuda (els xiquets es fan grans i reclamen un espai individual propi) es decideixen a comprar-se un altra vivenda de mínim tres habitacions.
Per sort és un bon moment i veuen vivendes al mateix barri, noves, de tres habitacions per 120.000€, el moment no pot ser millor.

Evidentment no tenen estalvis degut a el cost de la hipoteca que estan fent front i a altres despeses incorregudes (viatges, ortodoncia dels fills etc... algunes amb financiació aliena) llavors valoren la possibilitat de vendre la seua vivenda actual: Els queda una hipoteca de 130.000€ per amortitzar i el valor de vivendes similars noves al seu barri es de 90.000€ tenint sort de vendr-la perquè a la promoció del costat de casa seua encara no hi ha res venut.

El banc del promotor els farà la hipoteca perquè te ganes de treures la hipoteca de la promoció però només pel 80% del valor de la vivenda, això vol dir que han de tenir 24.000€ més les despeses. A més han d'aconseguir vendre la seua vivenda anterior que si la posen a la venda pel valor actual de mercat (90.000€) necessitaran 40.000€ per a poder cancelar la hipoteca actual, el que significa que si volen canviar de vivenda han de disposar de 64.000€ com a mínim.

La pregunta que us faig és: Quan de temps continuaran amb la vivenda actual? Es passaran a les hamburgueses congelades per tal d'estalviar i reduir la hipoteca actual fins a nivells per baix del seu preu actual de mercat i poder accedir a una vivenda més gran? Serà quan es supere aquest desfassament entre endeutament hipotecari i valor real de la vivenda que començarem a sortir de la crisi?

dijous, de desembre 23, 2010

L'atur i la crisi

Aquest gràfic mostra l'evolució de les dades d'atur desde l'any 2006 fins a novembre de 2010 a la comarca del Baix maestrat. M'ajuda a constatar el fet que la crisi en realitat a la nostra comarca va començar a principis de 2007.
Per la meua feina vaig tenir ocasió de coneixer diversos concursos de creditors a principis de 2007 (principalment del sector de la construcció) i vaig poder coneixer com van afectar negativament a tots els professionals que treballaven per a aquelles empreses.
Aquesta situació per a mí va ser la constatació de que la crisi era un fet, encara que oficialment vam entrar en crisi a l'agost de 2008.
En tot cas haurem de actualitzar-lo amb les dades de desembre per vore si l'increment de l'atur s'ha frenat i per tant podem dir que estem iniciant la recuperació. Si observem el gràfic podriem dir que pareix que l'increment de l'atur s'ha frenat, encara que no s'està reduint.