Qui són "ELS MERCATS"?

Tothom podem ser els mercats. Tú mateix pots estar formant part involuntàriament del que avui denominem "Els mercats", aquell ens temible que ens està duent a la fallida global. Com? doncs molt senzill, a través d'un fons d'inversió o plà de pensions controlat per un gestor professional pots estar influint en l'economia global sense saber-ho. 
Avui vos adjunto un article de Manuel Castells que va publicar La Vanguardia per aclarir alguns conceptes al respecte, així com l'efecte de la modificació de la Constitució sobre els temibles "Mercats".
Feu dos clics sobre l'article per a ampliar. 

Quines empreses tenim?

Suposo que després de tant de temps de tenir oblidat el blog, els pocs seguidors que encara em llegiu esperaríeu que pengés una anàlisi de l’atur i les reflexions al respecte. Però com que fa molta calor i això és una tasca bastant complexa i requereix molt de temps he decidit no fer-ho. A canvi penjo les meues reflexions personals respecte a la crisi.

Al començament de la crisi una de les premisses que tothom pareixia estar d’acord era que les empreses que superarien aquesta crisi sortirien reforçades de l’envestida. És com dir que si superes un càncer estaràs mes fort i saludable que abans de patir-lo la qual cosa no sembla molt lògica. Suposo que tots els que assentíem veiem un mercat amb un mateix pastís i menys invitats a la festa per a repartir-lo per tant a cadascun li tocaria mes quantitat de pastís. Però ara ja sabem que el pastís no és el mateix, es mes menut i els comensals son quasi els mateixos i mes famolencs que abans, a mes no dubtaran en utilitzar mètodes poc ortodoxos per aconseguir una part d’aquest pastís per a subsistir, perquè molts pensen que si sobreviuen a la crisi, seran indestructibles i sense esforç es convertiran en líders del seu mercat.

El contacte amb empreses que em permet la meua feina m’ha fet reflexionar sobre com estan realment les nostres empreses i he intentat fer una classificació en funció de dues variables que jo he considerat clau per a determinar la salut de les empreses.

Avui, en el que tots esperem que siga el final d’aquesta llarga i profunda crisi, una de les variables determinants de la salut de les empreses es la seua liquiditat. No vull dir que les empreses que més liquiditat tenen són les millors sinó que la liquiditat pot determinar la durabilitat d’una empresa en l’actual cojuntura econòmica. Però clar, una empresa que té liquiditat perquè la crisi la va trobar amb la tresoreria plena com a resultat d’uns anys de bonança no ligaranteix la continuitat perquè aquesta liquiditat es pot acabar.

Per això hi ha un altre factor determinant de la salut de les nostres empreses i aquest és sens dubte la qualitat de gestió. Una empresa mal gestionada tard o d’hora acabarà amb els recursos líquids i morirà ofegada.

Per això he preparat el gràfic següent en el que podem observar 4 tipus d’empreses en funció de la seua liquiditat i de la qualitat de la seua gestió, on podem vore que les empreses ben gestionades i amb liquiditat són, sens dubte Empreses vives. Tot i això poden emmalaltir per les malalties tradicionals que totes les empreses podien sofrir abans d’aquesta crisi, però ben segur que si continuen ben gestionades sabran adaptar-se a les circumstàncies canviants dels mercat i continuar vives.

En l’altre extrem trobem les Empreses mortes que són aquelles empreses sense liquiditat i sense bona gestió. Generalment en sectors en clara decadència i que els seus gestors no són capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Algunes encara lluiten contra la malaltia però no saben que de totes totes moriran sense remei.

Què ens queda si tenim liquiditat però una mala gestió? Doncs tenim Empreses Moribundes que són aquelles empreses que el dia que se’ls acabarà la liquiditat passaran a ser empreses mortes.

Però encara tenim un darrer apartat per a l’esperança: les Empreses Malaltes. Són aquelles que no tenen liquiditat perquè la crisi les va agafar en plenes inversions, o tenen una capacitat productiva molt més gran de la que el seu mercat pot absorbir i els costos de l’estructura se les mengen, però estan feliçment ben gestionades i estan lluitant per a sobreviure amb mes o menys èxit. Són aquelles empreses en les que la banca pot exercir de metge, pot donar un remei en forma de liquiditat i convertir-les en empreses vives.

Però la dificultat roman en la possibilitat de mesurar la qualitat de la gestió d’una empresa, dels seus directius, dels seus projectes, i del grau d’adaptabilitat dels seus empleats, en molts casos desmotivats per els ERO i reduccions de salaris, fins i tot endarreriments en el pagament de nòmines a que s’han vist abocades per la seua manca de liquiditat. És aquesta subjectivitat en conèixer la bona gestió de les empreses la que pot fer cometre errors i donar liquiditat a empreses mal gestionades que finalment acabaran morint i deixar morir a empreses ben gestionades que amb una mica de liquiditat superarien amb èxit la crisi.

ENTREBANCS A LA RECUPERACIÓ

Les notícies de l’atur no han estat bones aquesta setmana. S’han conegut les dades d’atur a nivell Estatal i provincial, però no tenim encara les dades per població i per tant no podem encara preparar l’estadística de la nostra comarca, però sí que m’atreviré a fer alguns comentaris.

Les dades a l’estat Espanyol han sigut de un nou màxim d’aturats al febrer, arribant a quasi 4,3 milions d’aturats i destaquem a la Comunitat Valenciana com la quarta comunitat on més ha crescut l’atur al més de febrer. Per províncies Castelló ha incrementat un 3,87%, València un 2,93% i Alacant un 1,5%.

Com encara no tenim les dades per poblacions no podem dir res a la nostra comarca i ja vam comentar anteriorment les dades de Gener. Però el que sí podem exposar és l’increment de l’atur des de gener de 2007 per vore com ha evolucionat i tractar de treure algunes conclusions.

M’agrada utilitzar els gràfics perquè ens ajuden a visualitzar d’una manera clara les tendències de l’evolució. Per això he preparat el següent gràfic de l’evolució de les dades d’atur prenent el total d’aturats als mesos de Gener de 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011.

En el gràfic observem com la tendència del creixement de l’atur, més moderada del 2007 al 2008, incrementa més durant els anys 2009 i 2010, però torna a moderar la tendència entre 2010 i 2011. Es per això que també he preparat el gràfic de l’increment interanual per a que puguem observar gràficament com de gener 2010 al gener 2011 l’increment de l’atur a la nostra comarca és menor que fins i tot l’increment que vam tenir entre 2007 i 2008 quan va començar l’actual crisi econòmica.

Es a dir que a la comarca del Baix Maestrat, pendents de conèixer encara les dades d’atur al Febrer, podem afirmar que el creixement de l’atur, encara que es manté en la senda de incrementar, ha moderat el seu creixement per baix dels increments de l’any 2007. No deixa de ser una dada positiva, ja dic a l’espera de les dades d’atur de Febrer.

Evidentment el que preocupa a les economies Europees no es només aquestes dades d’atur sinó que la lleu recuperació puga consolidar-se i començar a parlar en passat de la crisi econòmica actual.

Ja vam apuntar que existien certs riscos com la inflació, la pujada de tipus d’interès per reduir massa monetària que podien comprometre la recuperació a les economies perifèriques d’Europa.

Doncs ara ja ens estant parlant de perills com el d’estanflació, es a dir períodes d’estancament econòmic amb inflació elevada, que poden comprometre la nostra dèbil recuperació econòmica. El IPC s’ha situat al Febrer en un 3,6% un percentatge al que no havíem arribat des de fa més de dos anys, gràcies a la inestabilitat al nord d’Àfrica que ha fet créixer el preu del petroli per damunt dels 110 dòlars. El Euribor ha tancat al Febrer al 1,7% la taxa més elevada dels darrers 20 mesos. Però després de la intervenció de Jean Claude Trichet, on va quedar clar que els tipus pujaran al abril, el Euribor es va disparar fins al 1,92% comprometent la renda disponible de les famílies “hiperendeutades” al elevar el cost de les seues hipoteques. I no s’acaba aquí perquè els experts estan apuntant a un Euribor en torn al 2.5% a finals de 2011 i en torn al 4% per a 2012.

Ens queden les exportacions i el turisme? Doncs amb un Euro a 1,40 dòlars ho tenim més difícil. Però el que sí que ens ajuda el encariment de l’Euro es a obtenir el petroli a millor preu perquè aquesta matèria prima es paga amb dòlars, i així pot ajudar a reduir la inflació.

El que està clar es que ens hem acostumat a mirar a l’ocupació com una mesura de la recuperació econòmica: mentre la gent no tinga feina difícilment incrementarà el consum que ajude a la recuperació econòmica. Per tant esperarem a obtenir les dades d’atur del Febrer a la nostra comarca per saber si la nostra evolució va ben encaminada o s’ha tornat a estancar com alerten les dades a nivell estatal.

EVOLUCIÓ DE L'ATUR COMARCAL AL 2010

Avui toca analitzar les dades anualitzades d’atur al Baix Maestrat.

Al llarg de 2010 l’evolució de l’atur  a la comarca ha tingut un increment de 193 aturats més passant el nombre d’aturats de 7.001 a 7.194.

Les dades divergeixen segons les poblacions analitzades i, evidentment, les poblacions més grans són les que més aturats aporten al conjunt de la comarca.

He analitzat l’increment en nombre d’aturats (193), es a dir un 3% més d’aturats, però també he analitzat el que representa sobre el total de la comarca el increment de cada població i, també, l’increment percentual per a cada població comparat amb el que tenien al gener.

En aquest sentit vull destacar el major increment en nombre d’aturats l’ha donat la ciutat de Peníscola amb 89 aturats més, que representa el 46% de l’increment anual a la comarca, i que representa un increment del 15% sobre la població aturada a Peníscola al Gener de 2010. La segona ciutat en el ranking de increment d’atur comarcal es Benicarló que amb un 2% més d’aturats (35 aturats més) representa el 18% de l’increment comarcal, i Traiguera que amb un 25% més d’aturats (21 aturats més) representa el 11% de l’increment de l’atur comarcal.

En positiu he de destacar Vinaròs que ha tancat l’any amb el mateix nombre d’aturats que el va iniciar (2.464 aturats) és a dir que el seu increment de l’atur es d’un 0%.

Les poblacions que redueixen l’atur durant l’any 2010 són: Sant Jordi amb un aturat menys, Santa Magdalena que en redueix 2, Rossell 7 aturats menys i Càlig amb el rècord de 12 aturats menys.

Vaig rebre un comentari de “Sergi” que m’indicava que a Rossell la sensació d’atur era molt forta. Me sorprèn que en realitat s’estiga reduint atur, però tal com comenta ell, possiblement la proximitat de La Sénia fa que els efectes de l’atur sobre la població veïna influeixquen en la percepció de l’atur a Rossell.

He elaborat el gràfic de l’evolució de l’atur comarcal al llarg de 2010 per a que pugueu vore millor els efectes de l’atur per mesos:

L'HEM PASSADA GROSSA!!

Ja sé que és una mica agosarat dir que ja “l’hem passada” però vull ser positiu i intentar fer un resum que ens anime a tots una mica, posem-nos a la feina.

Sembla que des de l’any 1971 quan el INE va començar a elaborar l’actual sèrie de dades del PIB, ha sigut la primera vegada que hem tingut dos anys seguits de recessió. Queda clar que aquesta ha sigut grossa.

Però anem a deixar-la enrere:

El Fons Monetari Internacional (FMI) en la seua darrera revisió del creixement global augura un creixement del 4,4% per al 2011. Encara que preveu un creixement lent per a les grans economies i riscos de reescalfament per a algunes emergents.

El problema que pareix dibuixar-se en el futur pròxim es la Inflació. Fins ara han estat les matèries primeres les causants de l’increment inflacionista, però no es descarta la responsabilitat de polítiques monetàries expansives com a causants de la inflació creixent. Està clar que per a intentar mitigar els efectes de la crisi s’ha utilitzat una política monetària molt laxa que per dir-ho de manera plana ha injectat diners al mercat, el perill es que una vegada entrem en la senda de creixement la liquiditat disponible faça incrementar els preus. Esperem que els bancs centrals sàpiguen retirar aquesta massa monetària disponible a temps perquè si no passarem d’estar preocupats per la deflació a preocupar-nos per tot el contrari, la inflació, però amb un mateix perill comprometre la recuperació econòmica mundial.

A l’estat espanyol es mostra una lleugera reactivació de l’economia al 2010 que es mantindrà al 2011 gràcies al suport del sector exterior, hem sigut el segon país després d’Alemanya en exportacions. El Govern Espanyol preveu que el PIB tinga un creixement el 2011 de l’1,3%. Però el nostre problema rau en el limitat progrés de la demanda interna que limita el creixement. Aquest avenç tant dèbil de l’economia dificulta el canvi de tendència en la creació d’ocupació que no s’espera que comence a ser positiva fins al segon trimestre de 2011.

Jo penso que si no podem dir que hem acabat amb la recessió, en canvi si que podem avançar que ens trobem en el principi del fi de la crisi i, si fem la feina ben feta, segurament en poc temps podrem parlar en passat de aquesta terrible crisi: “Com la del 2008 no n’havíem passat cap altra” direm tranquil·litzats amb l’increment de les taxes d’ocupació.

Per fí dades positives!

Reprodueixo la nota de premsa de l'INE (cliqueu per ampliar)