Si fa uns dies
parlava del cost dels llibres de text en l’escolarització primària dels nostres
fills, avui he de destacar que aquest no és el veritable cost de la formació
que els donem. On si tenim un elevadissim cost és en la formació universitària
perquè Benicarló està a 75 quilòmetres de Castelló, a 100 quilòmetres de Tarragona i ja no parlem de València o
Barcelona. Això fa que els pares que volen i poden fer front a les despeses que
suposa donar estudis universitaris als fills han de fer front a importants
despeses de transport, de manutenció, de residència, a més de les matricules,
llibres i material necessari.
El nostre poble es
descapitalitza invertint en la formació dels seus fills, perquè els diners que
es gasten en estudis universitaris gairebé mai retornen per reinvertir-se en el
poble. La manera de revertir la inversió feta es aprofitar els seus
coneixements en empreses de la nostra població creant valor a Benicarló. Si un
estudiant d’enginyeria de Telecomunicacions acaba els seus estudis
universitaris i busca una feina podria algú dir-me en quina empresa de Benicarló
la pot trobar?.
Clar algú me dirà
que avui ni ha Benicarló ni fora tenen feina, i pot ser si saben idiomes podrà
emigrar a Alemanya a buscar alguna feina.
Què podem fer des
de les institucions Benicarlandes per tal de reaprofitar els recursos invertits
pels nostres conciutadans en estudis universitaris, generar ocupació i
aprofitar la formació i el talent dels nostres
estudiants?
Vull plantejar una
idea en brut que s’ha d’anar polint en base a reflexió sobre la mateixa però
que no hem de desaprofitar perquè ara és un moment clau per crear ocupació i
riquesa en la nostra població doncs, si es certa la previsió del FMI de que
espanya creixerà un 1% al primer trimestre de 2014, cal estar preparats per
aprofitar el possible creixement futur. La idea que ja s’ha practicat en altres
llocs es basa en la creació d’un viver d’empreses.
Es tracta de crear
un espai físic on es puguen ubicar empreses noves amb accés a xarxes de
comunicació i tenir un mínim de despatxos per iniciar una nova activitat. S’ha
de determinar el tipus d’empresa que es vol fomentar però jo m’inclinaria per
empreses tecnològiques i de disseny per l’important valor afegit que aporten.
Es a dir utilitzar un edifici públic no per a sala d’exposicions sinó per a que
tot aquell que tingui una formació adequada, una idea de negoci i moltes ganes
de començar puga iniciar una activitat econòmica.
El que es pretén es
que anem als nostres recient llicènciats en telecomunicacions, o enginyeria o
qualsevol altre estudi universitari, que no tenen feina per la actual cojuntura
econòmica i els facilitem gratuïtament o amb un cost molt baix, un local per a
iniciar el seu negoci. Amb un condicionant de temps màxim per a estar-s’hi.
Passat aquest temps (que pot ser entorn als 5 anys) es considerarà l’empresa en
marxa i hauran de marxar a un altre local per deixar lliure el espai per a
noves idees i emprenedors. D’aquesta manera es genera un cluster o viver d’empreses
d’on surtiran noves empreses que aniran poblant els nostres polígons i es
desenvoluparan noves idees amb els coneixements adquirits en la universitat,
revertint en la població tots aquells diners que els seus pares van enviar per
a pagar les despeses dels estudis.
Clar que això no
pot funcionar si no facilitem els tràmits administratius de la creació d’una
empresa, si no tenim un potent equip per a accedir a xarxes tecnològiques de
qualitat, si no donem una mica d’ajut financer, però segur que si tenim el lloc
físic creat i iniciem la creació d’empreses la resta s’anirà definint poc a
poc. Cal començar a donar forma a la idea.
Evidentment no
podrem facilitar els locals suficients per instal·lar una nova empresa de producció
de material electrònic, però si podem facilitar els despatxos per crear una
empresa de disseny de plaques elèctriques, o de disseny industrial, o
simplement de venda per internet, on les produccions es contractaran a
fabricants externs que finalment es poden acabar instal·lant a Benicarló, però nosaltres
gaudirem del valor afegit que dona el coneixement i el talent que tenen els
nostres estudiants.
Només es una idea
en brut, però si no fem res segur que continuarem perdent talent i ocupació.
