Translate

diumenge, de desembre 26, 2010

Evolució interanual de l'atur comarcal

Possiblement podem fer una interpretació positiva de l'evolució interanual de l'atur comarcal, amb un efecte significatiu sobre el mateix per la nostra exposició al sector turístic: als mesos d'estiu baixa l'atur per a tornar a incrementar al finalitzar el periode estival.
He destacat també l'evolució de les poblacions més representatives en quant a nombre d'aturats sobre el total de la comarca per a vore que la evolució marca la tendència comarcal.
En tot cas vull destacar que el increment de l'atur al llarg de 2010 no ha sigut tant dramatic com el d'altres anys.
Esterm sortint de la crisi?


També he preparat un grafic amb el total d'aturats a la comarca per mesos, així es pot entendre millor aquesta evolució interanual.  Les dades estan aconseguides del SEPE.



Finalment he tornat a fer el calcul estimat de l'atur comarcal en %. Ja sabeu que les dades de població activa per poblacions de la comarca no m'ha estat possible aconseguir-les, però faig una aproximació a la població activa incloent tota la població en la franja d'edat desde els 20 als 65 anys, i amb això obtenim un % d'atur comarcal del 14%. Aquí en teniu el gràfic:



Les poblacions més grans, Vinaròs i Benicarló, es mantenen en lína amb la mitjana de la comarca 14%, però Sant Rafael del Riu i Alcalà de Xivert destaquen per superar la mitjana de la comarca. 

divendres, de desembre 24, 2010

La Societat hiperhipotecada

El tema que vull tractar avui no conté dades econòmiques comarcals, perquè com be sabreu els que heu intentat desglossar aquestes dades a nivell de poblacions o comarques és una informació que en molts casos no està disponible. Es per això que ilustraré els comentaris amb les dades a nivell estatal però la reflexió ens serveix a tots els nivells.

L'economista, escriptora i periodista Loretta Napoleoni relata en el seu llibre La economia Canalla (2008) la situació de "hiperendeutament" de la societat nordamericana:
"Hoy, la Norteamérica de clase media se halla atenazada por la hiperdeuda, un fenómeno que produce unos efectos similares a la hiperinflación. La deuda corroe los ingresos de la misma manera que la inflación reduce el valor de los billetes, forzando a la gente a rebajar su nivel de vida. (...) La clase media norteamericana es víctima de un persistente abaratamiento del mundo. Ha dejado de comprar chuletas y se ha pasado a las hamburguesas; cuando no pueda comprar hamburguesas frescas se pasará a las congeladas, y así, resbalando por la pendiente de la calidad, constantemente persiguiendo el sustituto más barato(...)"

Les dades que aportaré són les de la constitució mensual de hipoteques a l'estat espanyol comparativa en els mesos de setembre. Sé que seria ideal aconseguir les hipoteques constituides tot l'any però com que la darrera dada que tinc es la de setembre de 2010 he comparat aquest mesos per tenir una idea de la evolució. He de destacar que només he tingut en compte les hipoteques de vivendes perquè té un reflexe més directe sobre les economies familiars.

Cadascú que faça la seua pròpia anàlisi. Agrairé els vostres comentaris al respecte que podeu introduir en l'apartat "comentaris" que teniu al final d'aquest text.

Però com ens afecta això a la comarca?

És dificil de demostrar l'efecte de l'hiperendeutament per la manca de dades a nivell comarcal, però vos comentaré un cas del que tots en coneixereu un de similar entre les vostres amistats o coneguts:

Una parella amb dos fills, dos sous i una vivenda de dos habitacions en propietat adquirida amb hipoteca a 30 anys en una data indeterminada però posem per cas que ha sigut en 2006. El valor de la vivenda segons taxació en la data d'adquisició va ser de 150.000€, l'adquisició es va realitzar per 150.000€ finançats totalment amb hipoteca (oblidem per aquest cas les despeses notarials, impostos, els mobles i el cotxe). la parella ha millorat els seus sous i la casa se li queda menuda. No tenen por de la crisi i fins i tot tenen expectatives de millorar en la feina pel que, com que la vivenda se'ls queda menuda (els xiquets es fan grans i reclamen un espai individual propi) es decideixen a comprar-se un altra vivenda de mínim tres habitacions.
Per sort és un bon moment i veuen vivendes al mateix barri, noves, de tres habitacions per 120.000€, el moment no pot ser millor.

Evidentment no tenen estalvis degut a el cost de la hipoteca que estan fent front i a altres despeses incorregudes (viatges, ortodoncia dels fills etc... algunes amb financiació aliena) llavors valoren la possibilitat de vendre la seua vivenda actual: Els queda una hipoteca de 130.000€ per amortitzar i el valor de vivendes similars noves al seu barri es de 90.000€ tenint sort de vendr-la perquè a la promoció del costat de casa seua encara no hi ha res venut.

El banc del promotor els farà la hipoteca perquè te ganes de treures la hipoteca de la promoció però només pel 80% del valor de la vivenda, això vol dir que han de tenir 24.000€ més les despeses. A més han d'aconseguir vendre la seua vivenda anterior que si la posen a la venda pel valor actual de mercat (90.000€) necessitaran 40.000€ per a poder cancelar la hipoteca actual, el que significa que si volen canviar de vivenda han de disposar de 64.000€ com a mínim.

La pregunta que us faig és: Quan de temps continuaran amb la vivenda actual? Es passaran a les hamburgueses congelades per tal d'estalviar i reduir la hipoteca actual fins a nivells per baix del seu preu actual de mercat i poder accedir a una vivenda més gran? Serà quan es supere aquest desfassament entre endeutament hipotecari i valor real de la vivenda que començarem a sortir de la crisi?

dijous, de desembre 23, 2010

L'atur i la crisi

Aquest gràfic mostra l'evolució de les dades d'atur desde l'any 2006 fins a novembre de 2010 a la comarca del Baix maestrat. M'ajuda a constatar el fet que la crisi en realitat a la nostra comarca va començar a principis de 2007.
Per la meua feina vaig tenir ocasió de coneixer diversos concursos de creditors a principis de 2007 (principalment del sector de la construcció) i vaig poder coneixer com van afectar negativament a tots els professionals que treballaven per a aquelles empreses.
Aquesta situació per a mí va ser la constatació de que la crisi era un fet, encara que oficialment vam entrar en crisi a l'agost de 2008.
En tot cas haurem de actualitzar-lo amb les dades de desembre per vore si l'increment de l'atur s'ha frenat i per tant podem dir que estem iniciant la recuperació. Si observem el gràfic podriem dir que pareix que l'increment de l'atur s'ha frenat, encara que no s'està reduint.

diumenge, d’octubre 17, 2010

Com incrementar els ingresos de l'Estat?

Fa uns dies vam estar comentant en la tertulia d'un animat sopar situacions i circumstàncies de l'actual cojuntura econòmica, i com sempre pareix que la Banca és la culpable de tot, l'atur el més greu problema al que es sotmet Espanya i els pobres ciutadants sangrats a impostos i sense rebre les ajudes que es mereixen...

Algú va decidir explicar el següent cas real:

Es tracta d'un matrimoni amb dos fills, els dos treballen el marit al sector del Moble i ella al sector de la construcció. Fins aquí tot bé, però per culpa de la crisi ella es queda a l'atur. Clar quins són els ingresos mínims per a concedir l'ajut de 400€ un cop acabat l'atur? Dons aquí neix el problema ja que el marit cobra 900€ oficials (les quantitats de sous van ser suposades ja que no es coneixien, però segur que són bastant aproximades a la realitat) però a més cobra un sobre en negre de 600€. Això provoca, per una part, que per 600€ l'empresa i treballador s'estalvien els impostos corresponents a la seguretat social, a més el treballador s'estalvia la part impositiva del IRPF per ingressar menys. Per un altra part com que els ingresos familiars s'han reduit als 900€ oficials (encara que cobra una part en negre l'estat no ho sap) per tant li correspon cobrar l'ajut familiar previst de 400€, es clar tenen dos fills.

Aleshores en aquest cas l'estat deixa d'ingressar per la part de diner negre que no tributa, la seguretat social no recapta la part d'impostos d'aquest salari, i a més com que legalment no cobra més que 900€ els correspon un ajut familiar que ha de costejar la seguretat social (es a dir la resta de contribuents que no cobren negre).

Per tant la conclusió va ser clara, s'ha de perseguir l'evasió fiscal, el diner negre, perquè si aconseguim que l'empresa pague en oficial els 600€ que hem comentat, es cobraran més impostos, recaudarà la seguretat social i a més s'evitarà donar l'ajut familiar ja que els ingresos oficials seran de 1500€ i no de 900€ com fins ara estan tenit. Es dir que es recaptarà més i es pagarà menys. I la resta de contribuents haurien de pagar menys ja que els ingresos de l'estat incrementarien sense incrementar impostos.

Be, per primera vegad no tota la culpa es de la Banca.

divendres, de setembre 17, 2010

El cas Alcalà

En resposta al comentàri anònim que solicita informació sobre si l'atur a Alcalà és degut a la mala temporada turística, aportaré les dades de Agost 2009 i Agost 2010 per sectors, així podeu comparar quin és el sector que més atur ha incrementat. En el cas d'Alcalà veieu clar que és el sector serveis, per tant probablement el turisme.


dimarts, de setembre 14, 2010

COMPARATIVA ATUR AGOST 2009 AMB AGOST 2010 AL BAIX MAESTRAT

Per fí tornem, després d'unes merescudes vacances estiuenques pareix que reemprendrem aquesta àrdua i ingrata busqueda de dades econòmiques a la comarca del Baix maestrat. Avui vos presento la comparativa entre les dades d'atur a l'agost del 2009 i els aturats a l'agost del 2010. Tornem a vore com Vinaròs i Benicarló continuen destruint ocupació.
Si agafem les dades de població activa que vam preparar per al més de maig observem que els municipis que més atur provoquen respecte a l'any anterior tenen el següents percentatges d'atur:
VINARÒS 13,57%
BENICARLO 12,49%
ALCALÀ DE XIVERT 12,11%
PENISCOLA 7,41%

Tots molt lluny de les dades d'atur de la comunitat Valenciana que està en torn al 24%.

Aquí teniu les dades

dilluns, d’agost 02, 2010

Dades d'atur díficils d'entendre

No soc capaç d'entendre les dades d'atur europees, m'explico: No veig del tot sostenible que mentre a Espanya existeix una taxa d'atur del 20.1% similar a Letonia o Estonia, Austria la te del 3.9%, Holanda del 4.4% i Luxemburg del 5.3%. Alemanya ha reduit l'atur del 7.7% al 7% al llarg del darrer any i França augmenta del 9.5% al 10% com Italia que passa del 7.8% al 8.5%.

Com es possible tanta variació de taxes d'ocupació? On són els 4.645.500 aturats espanyols? Perquè no emigren a Austria en busca de feina? On és la mobilitat laboral? Serà l'exit de "la Roja" que evita que els aturats es manifesten pels carrers o serà l'economia sumergida i les ajudes familiars i altres pensions en concepte d'atur?

Es beneficien les empreses de la gran quantitat d'aturats amb reduccions de costos laborals o no troben treballadors suficientment qualificats per a les feines oferides?. Tenen coneixements informàtics tots els nostres estudiants en acabar l'educació obligatòria? idiomes? Perquè no hi ha una assignatura d'informatica obligatòria com la religió, ciutadania o gimnàstica?

La solució del atur no és fàcil però per a mí només hi ha un camí, lent i costós, però només existeix una via basada en tres principis fonamentals: Formació, Formació i Formació.

La tecnología d'un país només incrementarà si els seus ciutadans tenen coneixements suficients i mitjans per a desenvoluparla, en les empreses només podem incrementar la productivitat amb tecnologia, ben gestionada per treballadors el que implica que han de tenir coneixements suficients per a utilitzar-la i implementar-la, i per a tot això només hi ha un camí: FORMACIÓ, FORMACIÓ I FORMACIÓ.

diumenge, de juliol 04, 2010

VARIACIÓ DE L'ATUR REGISTRAT A LA COMARCA DEL BAIX MAESTRAT ENTRE MAIG 2009 I MAIG 2010, POBLACIÓ PER MUNICIPIS I TAXA D'ATUR.


Aquest gràfic que he preparat avui intenta comparar l'atur registrat a ala comarca del Baix Maestrat entre el Maig de 2010 i el Maig de 2009, perquè es clar que en període estival a la nostra comarca es fàcil reduir l'atur de manera cojuntural. La visió que ens dóna aquest nou gràfic no deixa de ser decebedora, el increment de l'atur al Maig de 2010 respecte al Maig de 2009 es d'un 20% en termes relatius. Es a dir que tenim 1.168 persones més a l'atur que l'any anterior a la comarca del Baix Maestrat.

Davant la impossibilitat de trobar dades de població activa per municipis i d'aconseguir la taxa d'atur he substituït el càlcul de població activa per la població entre 20 i 65 anys de manera que podem tenir una dada aproximada de l'atur a la comarca. Hem de tenir en compte que deixem de banda la població de 18 i 19 anys que busquen feina i afegim en totes les franges d'edat la població que no busca feina (bàsicament les dones que s'encarreguen de la seua casa i no busquen feina). Amb tot això el càlcul de taxa d'atur (aproximada) a la comarca del Baix Maestrat és del 13% substancialment inferior que el 20,05% de l'estat Espanyol.

Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar enormement sobre si el que convé es prendre mesures per a incrementar el nombre d'empreses i així reduir l'atur o preocupar-nos per estudiar la manera de donar ajuts a les nostres empreses per augmentar la seua productivitat, capacitat exportadora, solvència i en definitiva competitivitat per a que sobrevisquen a aquesta crisi i tinguen les ferramentes i estructura necessàries per a un cop superada la mateixa ser el motor del creixement de la nostra comarca a l'hora que demanden treballadors per a les seues produccions.

Però el motor de la competitivitat ha d'estar en la formació dels nostres fills, no podem esperar que les nostres empreses s'informatitzen o exporten i que per a aconseguir-ho hagem de portar treballadors de altres contrades. Les nostres escoles han de ser la font de la formació en Idiomes (Anglès però perquè no Xinès), han de ser capaces de dotar als seus alumnes dels coneixements informàtics bàsics per a que en arribar al mercat laboral puguen adaptar-se als sistemes vigents sense dificultat ( és fonamental que qualsevol persona que busque feina al sector del moble siga capaç d'entendre els sistemes informàtics per a gestionar un taladro punt a punt perquè això facilitarà l'utilització d'aquesta eina i millorarà les competències dels nostres conciutadans).


dimecres, de juny 30, 2010

VARIACIÓ DE L'ATUR MENSUAL: GUANYA BENICARLÓ

La població del maestrat que més aturats ha reduit al llarg del més de Maig ha estat Benicarló:68 aturats menys. L'exit el tenim en els serveis i en la indústria. Continua fallant agricultura. El segueix Alcalà de Xivert amb 53 aturats menys. Vinaròs queda endarrerida amb 6 aturats menys.

DADES D'ATUR AL MAIG

dimecres, de maig 19, 2010

DADES D'ATUR COMARCAL ABRIL 2010



(feu clic en el gràfic per ampliar)

Si analitzem les dades del més d'abril, comparant amb el més anterior veiem que hi ha 27 aturats menys en tota la comarca que al més anterior.
Per sectors ha augmentat en 8 aturats del sector agricola i 22 aturats més entre les persones que no tenien feina anterior, estem a final de curs i poden ser nous demandants d'ocupació que fins ara no estaven en llistes de població activa. Per altra banda el sector serveis redueix l'atur en 36 persones però es una dada que a aquestes alçades de l'any, amb l'estiu a punt d'arribar i l'importància del turisme en la nostra comarca, era d'esperar. En construcció hem reduït 14 aturats respecte al més anterior i en indústria 7 menys.
A Benicarló incrementa en 25 persones l'atur de les quals 15 són en agricultura i redueix en 4 persones el sector industrial.

Per poblacions BENICARLÓ es la que més atur aporta aquest més al total comarcal amb 25 aturats més, mentre que PENYÍSCOLA, gràcies al sector serveis, es la que més redueix l'atur (32 persones han trobat feina a Penyiscola).

He modificat la taula per a que es puga vore millor l'evolució de l'atur. Intentaré penjar un gràfic en una pàgina del bloc.(feu clic en el gràfic per vore sencer)

dijous, de maig 13, 2010

Atur per sectors i municipis (punxeu la imatge per ampliar)


Aquí tenim la taula de l'atur comarcal per municipis i sectors que vos vaig posar anteriorment, però ara punxant al gràfic es pot ampliar la imatge i així es pot seguir millor el que ens indiquen les dades.
Veieu comentaris alnteriors

Dades d'evolució d'atur comarcal en grafic

Punxeu al gràfic per a ampliar la imatge

divendres, de maig 07, 2010

DADES PER A LES 18 POBLACIONS DEL BAIX MAESTRAT

He estat buscant informació de la taxa d'atur per poblacions però no he trobat res. En canvi si que he trobat la taxa d'atur de la província de Castelló, res més que un espectacular 25,8% al març de 2010. Superant la mitjana nacional del 20,1% aquesta vegada la nostra província destaca negativament.

He intentat homogeneitzar les dades de la nostra comarca i he buscat la màxima informació per a les 18 poblacions de la comarca que mes avall teniu incorporat en el quadre. Però clar, només puc oferir-vos el nombre d'aturats per població i també per sectors però no logro localitzar la taxa d'atur en % ni la població activa que ens facilitaria el càlcul de la taxa d'atur.

Vull destacar com, en contra de la creença més habitual, no es en la construcció on tenim els majors increments d'atur, ni tampoc en la indústria, sinó en el sector serveis: el sector de serveis ens dóna un nombre d'aturats major que la resta de sectors sumats (per a tota la comarca). Concretament 435 aturats més. Jo crec que aquestes dades mereixen una reflexió.

Per altra banda el que he fet ha estat comparar l'evolució de les dades d'atur al març de 2007 (principis de 2007 és quan per a mí va començar la crisi), 2008, 2009 i 2010 per tenir una idea de l'evolució (veieu el gràfic comparativa atur). En % veiem que a tota la comarca l'increment va ser d'un 43% més d'aturats al 2008 i d'un 103% més d'aturats al 2009 (dupliquem els aturats de l'any anterior), i un 21% més al 2010. La bona notícia es que es ralentitza el creixement de l'atur a la nostra comarca: Hem tocat fons?.

Tot plegat passem de tenir una comarca sense atur a convertir el atur en un veritable problema, i ens hem de preguntar si no ens hem preocupat més per l'atur en el passat que per la nostra competitivitat i ara les nostres empreses han de reduir personal per subsistir perquè no poden competir eficientment, no exporten, o son tecnològicament ineficients.

ATUR REGISTRAT SEGONS SECTORS D'ACTIVITAT ECONÒMICA
BAIX MAESTRAT març-10


                                     SECTORS

TOTAL  AGRICULT. INDUSTRIA CONSTRUC. SERVEIS
SENSE FEINA
ANTERIOR
MUNICIPIS











ALCALÀ DE XIVERT 751 83 58 239 359 12
BENICARLÓ 2.386 133 365 489 1.327 72
CÀLIG 192 15 32 44 96 5
CANET LO ROIG 48 4 13 13 18
CASTELL DE CABRES 2


2
CERVERA DEL MAESTRE 31 2
7 20 2
XERT 37 2 11 8 15 1
LA JANA 34
4 12 16 2
PENYÍSCOLA 524 19 26 116 353 10
LA POBLA DE BENIFASSAR 15 5
5 5
ROSSELL 106 6 48 13 36 3
LA SALZADELLA 48 4 18 7 16 3
SANT JORDI 64 1 10 19 31 3
SANT RAFAEL DEL RIU 43 6 12 8 17
SANT MATEU 156 13 39 40 64
SANTA MAGDALENA DE PULPIS 70 8 12 17 32 1
TRAIGUERA 97 6 20 32 34 5
VINARÒS 2.617 163 426 581 1.387 60
TOTALS 7.221 470 1.094 1.650 3.828 179
Servicio Público de Empleo Estatal



COMPARATIVA ATUR REGISTRAT

MARÇ MARÇ MARÇ MARÇ
MUNICIPIOS 2007 2008 2009 2010
ALCALA DE XIVERT 190, 297, 581, 751
BENICARLÓ 666, 909, 1.975, 2.386
CÀLIG 45, 56, 164, 192
CANET LO ROIG 11, 19, 38, 48
CASTELL DE CABRES 2
CERVERA DEL MAESTRE 10, 11, 19, 31
LA JANA 10, 14, 27, 34
LA POBLA DE BENIFASSAR 5, 5, 14, 15
LA SALZADELLA 9, 12, 44, 48
PENYÍSCOLA 175, 212, 467, 524
ROSSELL 19, 34, 76, 106
SANT JORDI 18, 30, 53, 64
SANT MATEU 38, 39, 133, 156
SANT RAFAEL DEL RIU 6, 16, 31, 43
SANTA MAGDALENA DE PULPIS 14, 23, 48, 70
TRAIGUERA 23, 35, 74, 97
VINARÒS 789, 1.209, 2.177, 2.617
XERT 16, 11, 27, 37
TOTAL 2.044, 2.932, 5.948, 7.221
%INCREMENT 43% 103% 21%

























































































dimarts, de maig 04, 2010

Si en l'article anterior teníeu dades d'atur a la nostra comarca ara les tinc per sectors, i veiem que no és la construcció la que fa incrementar el nostre atur sinó el sector serveis:














CASTELLÓN/CASTELLÓ MARZO 2010
    SECTORS
  TOT. AGRIC IND CONS SERV SENSE
MUNICIPIS            
ALCALA 751 83 58 239 359 12
BENICARLO 2.386 133 365 489 1.327 72
CALIG 192 15 32 44 96 5
CERVERA  31 2
7 20 2
LA JANA 34
4 12 16 2
PEÑISCOLA 524 19 26 116 353 10
ROSSELL 106 6 48 13 36 3
SALZADELLA 48 4 18 7 16 3
SANT JORDI 64 1 10 19 31 3
SAN RAFAEL 43 6 12 8 17
SANT MATEU 156 13 39 40 64
STA MAGDALENA 70 8 12 17 32 1
VINAROS 2.617 163 426 581 1.387 60
TOTALS 7.022 453 1.050 1.592 3.754 173
Servicio Público de Empleo Estatal