La dèbil recuperació dels Estats Units

He d’agrair els vostres comentaris tant interessant en l’anterior entrada perquè enriqueixen molt les meues aportacions i els ànims que alguns m’envieu son un clar incentiu a continuar recollint informacions que ens ajuden a entendre aquesta crisi.

Avui comentaré algunes dades que he pogut recollir respecte a la recuperació que estan tenint a USA. Amb un creixement en torn al 2,5% per a 2011 i similar per al 2012, es generen 200.000 llocs de treball nous al més la qual cosa ha estat suficient per a reduir la taxa d’atur en el darrer any des del 9,4% al 8,5%.

Estan tenint una fase que anomenen insourcing o el que nosaltres podríem denominar relocalització, que no és res més que la tornada d’inversions que abans havien anat a Àsia o Mèxic com es el cas d’una nova fabrica de Volkswagen a Tenessee o un altra de Toyota a Mississipi.

Els comentaris de Dean Baker, del Centre de Investigació sobre política Econòmica en Washington destaquen dues diferències entre USA i la zona Euro “Tenim un banc central que fa el que ha de fer i Obama mai ha acceptat la filosofia de l’austeritat”.

M’agrada destacar aquestes reflexions perquè en aquests moments personalment no estic gens convençut de que la política de l’austeritat siga el camí més correcte cap a la recuperació econòmica europea, però en qualsevol cas és el camí que han decidit els nostres polítics.

Per altra banda sembla que la dèbil recuperació econòmica a USA no es molt sòlida per l’actual model de salaris baixos que Obama defensa per a recuperar la competitivitat i incentivar el insourcing. Aquesta nova competitivitat es necessària per a incrementar les exportacions i fer baixar l’enorme dèficit per compte corrent, però sembla que sense increments salarials no podem consolidar el cercle “virtuós” de demanda e inversió. Es a dir, la demanda interna frenarà la recuperació fins que incrementen els salaris. Però els salaris no poden incrementar més que a altres països pel risc de la deslocalització, i si no incrementen els salaris es frena la demanda agregada. Mentre a Europa anem fent retallades.

Amb tot això quines creieu que poden ser mesures que ajuden a recuperar la productivitat i reduir l’ocupació a nivell de poble? Me referixo a quines mesures pot proposar un ajuntament per a provocar creixement? Se que en quant a retallades estan eliminant despeses varies i apujant impostos, sense tenir en compte que es podria reduir temporalment la despesa elèctrica si a les nits s’encenguera la meitat de l’enllumenat dels carrers (una farola si i una no) o si reduïm la freqüència de recollida de brossa fent-la cada dos dies en comptes de diària sempre intentant mantenir coses com la educació amb nivells mínims de qualitat, però què podem fer per fomentar l’ocupació i la competitivitat de les empreses situades a les nostres poblacions?

ÉS L'AUSTERITAT LA SOLUCIÓ?

El professor d’economia de Princeton i premi Nobel de 2008 Paul Krugman publicava a El País el proppassat dimarts 31 de gener un interessant article que titulava “El desastre de la austeridad” en referència a les actuals polítiques econòmiques aplicades a la Unió Europea com a recepta per a sortir de la crisi. El Sr. Krugman alega que “la austeritat front a una depressió és una molt mala idea” que ja els experts del Fons Monetari Internacional  van desacreditar la idea de que retallar la despesa crearia ocupació, però que per raons polítiques s’ha oblidat el que qualsevol estudiant universitari que haga llegit el llibre Economia de Paul Samuelson coneix, i que només amb austeritat no sortiriem de la crisi. El nou secretari d’estat Iñigo Mendez de Vigo, s’expressava en un debat sobre el futur de Europa celebrat en el Caixa Forum de Madrid en els següents termes: “Tiene que haber liquidez, crecimiento y estímulos. Sólo con políticas de austeridad esto no echarà a andar”. Unes opinions que pareixen ser compartides per l’actual directora gerent del Fons Monetari Internacional, la Sra. Christine Lagarde, que el proppassat gener va dir a Berlin que “les retallades no faran més que afegir pressions a la recessió”.

El sempre tant dogmàtic Manuel Castells en el seu Observatorio Global de La Vanguardia explica aquest dissabte que  “a una economia en recessió no li convé retallar la despesa si no gastar mes o es posarà molt malalta”. Relata com Krugman, Stigliz o Ontiveiros argumenten amb raonaments contrastats que el creixement de producció i ocupació pot fer sortir de la crisi i permetre pagar el deute públic i privat. Afirma sense contemplacions que “allò que és més destructiu és el que ens proposen els governs de l’Euro: renunciar al consum amb la promesa de tornar a consumir algun dia”.

Aleshores què estan fent els governs europeus? És l’austeritat el camí per sortir de la crisi? Quines mesures s’estan prenent per a que les empreses no redueixquen personal i facen incrementar l’atur? Si la gent no consumeix les empreses no venen productes i aleshores no necessiten treballadors ni maquinaria i no compren matèria prima i entrem en un bucle en el que cada vegada hi ha menys consum, menys producció i, per tant, menys ocupació i, aleshores, l’austeritat pot fer sortir de la crisi? Una reforma laboral pot ajudar a incrementar l’ocupació en una situació de descens del consum? Pot una política economica basada en l’exportació trencar la espiral de descens de consum?