Quines empreses tenim?

Suposo que després de tant de temps de tenir oblidat el blog, els pocs seguidors que encara em llegiu esperaríeu que pengés una anàlisi de l’atur i les reflexions al respecte. Però com que fa molta calor i això és una tasca bastant complexa i requereix molt de temps he decidit no fer-ho. A canvi penjo les meues reflexions personals respecte a la crisi.

Al començament de la crisi una de les premisses que tothom pareixia estar d’acord era que les empreses que superarien aquesta crisi sortirien reforçades de l’envestida. És com dir que si superes un càncer estaràs mes fort i saludable que abans de patir-lo la qual cosa no sembla molt lògica. Suposo que tots els que assentíem veiem un mercat amb un mateix pastís i menys invitats a la festa per a repartir-lo per tant a cadascun li tocaria mes quantitat de pastís. Però ara ja sabem que el pastís no és el mateix, es mes menut i els comensals son quasi els mateixos i mes famolencs que abans, a mes no dubtaran en utilitzar mètodes poc ortodoxos per aconseguir una part d’aquest pastís per a subsistir, perquè molts pensen que si sobreviuen a la crisi, seran indestructibles i sense esforç es convertiran en líders del seu mercat.

El contacte amb empreses que em permet la meua feina m’ha fet reflexionar sobre com estan realment les nostres empreses i he intentat fer una classificació en funció de dues variables que jo he considerat clau per a determinar la salut de les empreses.

Avui, en el que tots esperem que siga el final d’aquesta llarga i profunda crisi, una de les variables determinants de la salut de les empreses es la seua liquiditat. No vull dir que les empreses que més liquiditat tenen són les millors sinó que la liquiditat pot determinar la durabilitat d’una empresa en l’actual cojuntura econòmica. Però clar, una empresa que té liquiditat perquè la crisi la va trobar amb la tresoreria plena com a resultat d’uns anys de bonança no ligaranteix la continuitat perquè aquesta liquiditat es pot acabar.

Per això hi ha un altre factor determinant de la salut de les nostres empreses i aquest és sens dubte la qualitat de gestió. Una empresa mal gestionada tard o d’hora acabarà amb els recursos líquids i morirà ofegada.

Per això he preparat el gràfic següent en el que podem observar 4 tipus d’empreses en funció de la seua liquiditat i de la qualitat de la seua gestió, on podem vore que les empreses ben gestionades i amb liquiditat són, sens dubte Empreses vives. Tot i això poden emmalaltir per les malalties tradicionals que totes les empreses podien sofrir abans d’aquesta crisi, però ben segur que si continuen ben gestionades sabran adaptar-se a les circumstàncies canviants dels mercat i continuar vives.

En l’altre extrem trobem les Empreses mortes que són aquelles empreses sense liquiditat i sense bona gestió. Generalment en sectors en clara decadència i que els seus gestors no són capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Algunes encara lluiten contra la malaltia però no saben que de totes totes moriran sense remei.

Què ens queda si tenim liquiditat però una mala gestió? Doncs tenim Empreses Moribundes que són aquelles empreses que el dia que se’ls acabarà la liquiditat passaran a ser empreses mortes.

Però encara tenim un darrer apartat per a l’esperança: les Empreses Malaltes. Són aquelles que no tenen liquiditat perquè la crisi les va agafar en plenes inversions, o tenen una capacitat productiva molt més gran de la que el seu mercat pot absorbir i els costos de l’estructura se les mengen, però estan feliçment ben gestionades i estan lluitant per a sobreviure amb mes o menys èxit. Són aquelles empreses en les que la banca pot exercir de metge, pot donar un remei en forma de liquiditat i convertir-les en empreses vives.

Però la dificultat roman en la possibilitat de mesurar la qualitat de la gestió d’una empresa, dels seus directius, dels seus projectes, i del grau d’adaptabilitat dels seus empleats, en molts casos desmotivats per els ERO i reduccions de salaris, fins i tot endarreriments en el pagament de nòmines a que s’han vist abocades per la seua manca de liquiditat. És aquesta subjectivitat en conèixer la bona gestió de les empreses la que pot fer cometre errors i donar liquiditat a empreses mal gestionades que finalment acabaran morint i deixar morir a empreses ben gestionades que amb una mica de liquiditat superarien amb èxit la crisi.