El parany del Low Cost

Avui intentaré desenvolupar la idea que fa temps me ronda pel cap i que hauria de fer-nos reflexionar respecte a la nostra responsabilitat sobre l’actual crisi. Es tracta del que jo anomeno El parany del Low Cost.

A ningú se li escapa que en els darrers anys hem tingut una tendència a buscar les ofertes en preus pels productes consumits. Ha estat general en gairebé tots els productes buscar el millor preu o la ganga. Quan algú es comprava un cotxe explicava on l’havia adquirit i quines ofertes havia rebut per aconseguir el millor preu, la lliure competència ens afavoria. Però més enllà de compres reflexives els preus de la roba, i fins i tot d’alimentació han sofert campanyes competitives en preus. Pareix que una de les qüestions que ha fet que el petit comerç no poguera subsistir a la competència de les grans cadenes de supermercats ha estat la capacitat dels darrers de comprar a millor preu. Fins i tot hem arribat a la marca blanca com a símbol de baix preu. “Si compres marca blanca compres qualitat a baix preu perquè ens estalviem el cost de la publicitat” ens deien les cadenes de marca blanca. IKEA va fer gala de millor preu a càrrec del transport i del muntatge dels mobles, però en canvi també ha venut productes de la llar, que no necessiten muntar-se, a preus més que competitius això sí fabricats a països de l’est o asiàtics. Llavors arriben les botigues de xinesos o tot a cent que ens ofereixen els tradicionals productes que comprem en ferreteries, en llibreries, o fins i tot floristeries a mes baix preu que en el comerç tradicional. A ningú no se li escapa però que els reis del Low Cost han estat les companyies aèries: Click air, Vueling o Ryanair en són un clar exemple de cada dia mes baixos preus a costa de menor servei al principi, i ara ja hem detectat que de menor qualitat i fins i tot afectant a la seguretat.

I aquí mateix rau el Parany del Low Cost, els compradors obsessionats en comprar a millor preu anem buscant aquelles ofertes de productes mes barates del mercat, en principi mantenint la qualitat, però després fins i tot acceptant una potencial qualitat inferior, que en la majoría de casos ens arrosseguen a la compra de productes produïts a països subdesenvolupats, amb explotació infantil, o on els drets humans no es respecten, però produeixen més barat, pot ser perquè tampoc s’apliquen les lleis de protecció de la natura dels països desenvolupats, en detriment de les empreses de producció nacional o europea. I després, quan cau la producció industrial del nostre país, quan les empreses es veuen obligades a fer acomiadaments, quan es redueix la renda disponible i entrem en una espiral negativa de destrucció de llocs de treball, reducció consum intern, reducció de producció industrial i per tant tornar a destruir llocs de treball, a qui demanem responsabilitats? Als nostres polítics?

El mateix ha passat aquests darrers dies amb els aterratges d’emergència de Ryanair, a qui demanem responsabilitat i que endureixin les mesures de control de les aerolínies a Papà Estat?

Hem caigut de ple en el Parany del Low Cost i ara qui trenca aquest cercle viciós? Qui és el valent que comença a comprar productes nacionals a major preu que els xinesos només per responsabilitat social?

Es per això que fa uns dies vos comentava el tema dels llibres de text dels xiquets, elaborats per psicòlegs, pedagogs i mestres de casa nostra, editats per editorials del país, impresos aquí, venuts per comerciants de la nostra ciutat i nosaltres anem a fer un banc de llibres per intercanviar els llibres i estalviar-nos comprar-ne de nous, però anirem a comprar les llibretes, bolis i tota la resta de material escolar que sí pot venir de Xina. Això si, amb l’estalvi dels llibres li comprarem als xiquets unes sabatilles de la marca americana nike fetes a Xina i si pot ser adquirides per internet a una web anglesa, mentre les editorials entren en concurs de creditors i es destrueixen llocs de treball i es redueix la qualitat del material escolar en el futur, i per tant l’educació dels nostres fills.

Però, això si, demanem als polítics que acaben amb la crisi actual que és la seua responsabilitat i nosaltres ja estem tips de patir.