Translate

dilluns, d’abril 26, 2010

Un acudit per a sortir de la crisi

Arriba un personatge adinerat a un hotelet de poble i lloga una habitació per la que li demanen 400€. Paga en efectiu (no sabem de quins negocis ni com s'han obtingut els diners) i puja a l'habitació per acomodar-se.
Immediatament l'hostaler agafa els 400€ (fa temps que no tenia cap client) i va a pagar al carnisser, el panader i al colmado del poble. A més liquida un deute amb l'electricista i el fontaner. I finalment descansa perquè qui paga descansa i qui cobra més. 
L'electricista va donar els diners a la seua dóna que va anar al colmado a comprar una ampolla de xampany per celebrar-ho i pagar els seus deutes.
El fontaner va pagar al carnisser i al panader els deutes que tenía perquè feia temps que no feia cap feina que es pogués cobrar.
El carnisser va pagar al de l'escorxador que era un perdigana i el de l'escorxador se'n va anar amb el seu amic el panader de gresca i van acabar de picos pardos gastant-se tots els diners amb Rosita la prostituta del poble.
Després d'aquella gresca Rosita va fer caixa i va sumar els 400€ que li devia a l'hostaler per utilitzar l'habitació per a exercir la seua professió. Va pagar-li els bitllets l'un rere l'altre i els interesos els va pagar amb un parell de serveis especials.
L'hostaler estava comptant els diners que havia cobrat quant el seu client adinerat va sortir indignat de l'habitació perquè havien sortit escarabitxes per tot arreu. Va exigir que li tornés els diners que li havia pagat i va marxar amb el seu Mercedes per a no tornar més.

I amb aquells 400€ que van arribar al poble per unes hores es van saldar tots els deutes que estaven pendents tot i que ningú es va quedar amb ells.

3 comentaris:

Sebferrer ha dit...

es bona reflexió i es que al final tot torna al mateix lloc i a la mateixa butxaca. la realitat supera a la ficció.

Unknown ha dit...

el paradis de l'economia submergida!!!

Unknown ha dit...

Eixe poble és el parafigma de la economía submergida