Un canvi de cicle a Europa?

Per primera vegada des de fa molts anys tinc la sensació que el poder està en mans dels ciutadans amb el seu vot, quan llegeixo el “canvi de rumb” que pot marcar a Europa si guanya Hollande les eleccions franceses. Però potser és un miratge i no una realitat.  

Del que sí que n’estic totalment convençut i ja fa bastant de temps que m’he dedicat a aportar noves informacions que ho corroboren es que només amb austeritat no podrem sortir de la crisi actual. I li toca el torn als Sr. Stiglitz, també premi Nobel d’economia, que en les jornades realitzades a Roma amb el clarificador títol de “Mes enllà de l’austeritat” va explicar el pla alternatiu a l’austeritat i, en les seues pròpies paraules, “al fetitxisme dels dèficits”.  El plà, i aquí rau la gràcia de la democràcia que facilita la elecció dels seus candidats, te el recolzament de François Hollande, i planteja reactivar la demanda a Europa a través de mesures panaeuropees de inversió pública, incloent la creació de Eurobons (en contra de la opinió de Merkel) per a finançar la inversió en infrastructura i la potenciació del Banc Europeu d’Inversions (BEI) coma catalitzador de les inversions privades. Una novetat, el Sr. Stiglitz aboga per polítiques fiscals que redistribueixin la renda com pujar els impostos als mes rics, amb l’argument que “si redueixes el poder adquisitiu dels mes rics i l’incrementes a la resta de la població, la mesura té un efecte multiplicador potent, ja que les classes populars gasten una major part de la seua renda” segons Stiglitz.

En els seu comentari en Josep Barberà ja ens va fer arribar un article del poder multiplicador de la despesa pública argument que està implícit en el fons del pla que ens presenta el Nobel d’economia i que va comptar amb l’aprovació de Mario Monti. Tot just un canvi de cicle a Europa?

La veritat es que no podem oblidar un informe conjunt publicat per  l’agencia de qualificació Fitch i per Oxford Economics aquesta setmana on destaca que la política d’Estats Units de fer estímuls monetaris i fiscals han suposat un creixement d’un 4% en el PIB en els darrers dos anys. Diu que ha incrementat el deute però ha millorat la confiança en l’economia, de tal manera que l’informe indica que sense aquestes mesures “el país continuaria en plena recessió”. El creixement es va situar en el 2,2% en el primer trimestre. Però el més important es que la inflació no s’ha disparat tal i com pronosticaven alguns, i l’atur no ha passat del 10%. Evidentment els republicans, defensors de l’austeritat, diuen que la recuperació és la pitjor de la història.

En qualsevol cas, malgrat l’aferrissada defensa de les mesures d’austeritat de Merkozy és possible que els francesos tinguen a les seues mans el canvi de rumb de la política Europea. Però com diu el meu amic Sebastián, “tu pots llegir, pensar i reflexionar per a arribar a conclusions positives sobre el que convé, però el teu vot val el mateix que aquell que ha dedicat les hores a parlar de futbol, dones i cervesa” i te raó, però d’alguna manera ens fa sentir millor el poder tenir un criteri propi.

I per a tenir criteri res millor que informar-se així que avui, amb aquest dens comentari li afegiré una informació addicional per als que vulgueu informar-vos més per a tenir criteri, acaba de publicar-se un llibre del Nobel d’economia Paul Krugman titulat ¡Acabad ya con esta crisis! Que la editorial Crítica va posar a la venda el passat dijous 3 de maig. En ell, el Sr. Krugman estudia l’actual depressió econòmica i intenta donar resposta a la pregunta de “i ara què fem?”.

Interessantíssim el capítol dedicat Europa on parla del problema de la moneda única. El seu argument ve a dir que si be la moneda única abarateix costos de transacció entre països ell ens parla de la limitació que provoca tenir una moneda única en el moment d’haver de reduir costos productius. Així explica que si hem de baixar salaris és més fàcil devaluar la moneda un 20% amb que baixes aquest cost un 20% de cop que aplicar mesures per anar reduint salaris on es provocarà la confrontació dels treballadors. Explica que Europa no estava preparada per una moneda única perquè no hi havia una política fiscal comuna i perquè no existeix realment la mobilitat laboral (determinat pel diferent idioma i cultura dels estats membres). Però en canvi la moneda única va fer fluir capitals, degut a que els inversors es sentien segurs, a països com Espanya, que abans de l’Euro es consideraven de risc, on van fomentar el creixement de la bombolla immobiliària.

Però segons Krugman el problema Europeu es el que ell denomina el Gran Engany que el defineix com la creença dels dirigents europeus en que la crisi europea es deu a la irresponsabilitat fiscal. Els països tenen dèficits pressupostaris excessius i s’endeuten en excés, pel que per a solucionar-ho cal establir normes que impedeixin que es torne a repetir la història. Però Krugman treu una estadística de la relació del deute i el PIB dels països GIPSI (Grecia, Italia, Portugal, Espanya i Irlanda) on es veu que hi havia superàvit pressupostari fins a l’arribada de la crisi.

Krugman apunta a que si ens equivoquem en descobrir les causes que provoquen la crisi, les mesures que prenem per a superar-la seran errònies, i això, diu, es el que li ha passat a Europa.

La solució no passa per sortir de l’Euro i tornar a la pesseta per devaluar-la i així provocar la caiguda dels costos, perquè això provocaria tal pànic bancari que faria que els dipositants correrien a moure els seus diners a altres euronacions més sòlides. La solució passa, en primer lloc, per que el Banc Central Europeu estiga disposat a comprar bons governamentals de països Euro per evitar atacs a la moneda. Però en segon lloc aplicar una política monetària molt expansiva per part del BCE i un estimul fiscal a Alemanya per a reduir els costos en els països amb dèficit comercials per a que comencen a exportar. Finalment, els països deficitaris hauran de implementar mesures d’austeritat fiscal durant un temps per a ordenar els seus sistemes fiscals.

Però Krugman diu que a Europa no s’ha actuat correctament perquè les mesures per incrementar la liquiditat per part del FMI i del BCE han estat insuficients i han obligat a els països deficitaris a mesures de retallades de despeses draconianes. A més els països  amb superàvit han aplicat mesures d’austeritat pel seu compte que enfonsen les esperances de creixement de les exportacions dels països amb dèficit. Tot això perquè no s’ha entès el problema i s’ha cregut en el Gran Engany que pressuposa que la crisi Europea es deguda a la irresponsabilitat fiscal dels governs, sense estudiar les series de dèficit i la seua evolució positiva abans de la crisi.

Sobre "la crisi i el multiplicador de la despesa pública". Un comentari de Raül Burriel, seguidor del nostre Bloc..

Moltes gràcies a Raül Burriel pel seu comentari, aquestes aportacions que podem compartir o no, ens enriqueixen a tots, per això vos invito a llegir l'article que ens recomana el Raül: "La Crisis y el multiplicador del gasto" clikeu a: http://economistasfrentealacrisis.wordpress.com/2012/04/07/presupuestos-crisis-y-el-multiplicador-del-gasto/  Després podeu tornar a entrar a la secció d'acudits per si voleu riure una mica.

Editorial del NewYork Times dedicada a Espanya

Doncs pareix que teniem una mica de raó al dubtar de les mesures aplicades per sortir de la crisis, ja vam citar a diferents experts que en donaven solucions diferents a la austeritat de Merkel, i ara es el New York Times qui en una editorial treu els colors a la senyora Merkel i considera que Espanya és la "darrera víctima de la equivocada cultura d'austeritat de la UE".

Com tothom pensem, en la editorial es diu que niungún país pot pretendre pagar el seu deute extern axfissiant el seu creixement i per això l'emprenen contra Angela Merkel i el sr. Mariano Rajoy. Diuen que aquesta austeritat no ha estat funcionant en lloc i que Espanya s'enfronta a un any terrible, augurant que les previsions més optimistes donen un creixement  previst per a Espanya del 2% al llarg de l'any , i insisteixen "quan mes es contregui el PIB d'Espanya, mes cauran els ingresos i seran necessaris majors retalls pressupostaris. es tracta d'un cicle destructiu sempre a la baixa".

Què cal fer? com podrem pagar el deute extern?

Aquesta Setmana Felipe Gonzalez en al presentació del "Informe 2011 sobre la democracia" va dir "No habrà rescate y si lo hay se acaba el euro y hay que rescatar toda Europa. Y punto."

Es un escenari que hauríem de tenir en compte? podem sortir de l'euro, devaluar la moneda i començar a exportar per començar a creixer? 

El que si començo a tenir molt clar es que només amb retallades i sacrificis no podem sortir de la crisi.

En la pagina d'acudits en penjaré un altre que me va enviar Sebastián, que ho disfruteu.

Avui encetem una nova secció

Si senyors, ja començo a estar-ne una mica fart de parlar de crisi i mesures per a sortir-ne i ara ha arribat el moment de una mica d'humor. Ja vaig iniciar una etapa fa un temps amb un llarg acudit i ara he habilitat a la dreta de la pantalla una secció on aniré recollint tots els acudits que me conte la gent o que m'envieu amb els vostres comentaris: Acudits sobre la crisi.
Serà un altra manera de lluitar contra les crisis personals per culpa de la crisi, o mes o menys.
Avui he penjat un nou acudit que Eugeni me va contar prenent un café aquesta setmana, així que moltes gràcies Eugeni.
Animeu-vos a entrar a la secció i a riure que sempre va be.

La dèbil recuperació dels Estats Units

He d’agrair els vostres comentaris tant interessant en l’anterior entrada perquè enriqueixen molt les meues aportacions i els ànims que alguns m’envieu son un clar incentiu a continuar recollint informacions que ens ajuden a entendre aquesta crisi.

Avui comentaré algunes dades que he pogut recollir respecte a la recuperació que estan tenint a USA. Amb un creixement en torn al 2,5% per a 2011 i similar per al 2012, es generen 200.000 llocs de treball nous al més la qual cosa ha estat suficient per a reduir la taxa d’atur en el darrer any des del 9,4% al 8,5%.

Estan tenint una fase que anomenen insourcing o el que nosaltres podríem denominar relocalització, que no és res més que la tornada d’inversions que abans havien anat a Àsia o Mèxic com es el cas d’una nova fabrica de Volkswagen a Tenessee o un altra de Toyota a Mississipi.

Els comentaris de Dean Baker, del Centre de Investigació sobre política Econòmica en Washington destaquen dues diferències entre USA i la zona Euro “Tenim un banc central que fa el que ha de fer i Obama mai ha acceptat la filosofia de l’austeritat”.

M’agrada destacar aquestes reflexions perquè en aquests moments personalment no estic gens convençut de que la política de l’austeritat siga el camí més correcte cap a la recuperació econòmica europea, però en qualsevol cas és el camí que han decidit els nostres polítics.

Per altra banda sembla que la dèbil recuperació econòmica a USA no es molt sòlida per l’actual model de salaris baixos que Obama defensa per a recuperar la competitivitat i incentivar el insourcing. Aquesta nova competitivitat es necessària per a incrementar les exportacions i fer baixar l’enorme dèficit per compte corrent, però sembla que sense increments salarials no podem consolidar el cercle “virtuós” de demanda e inversió. Es a dir, la demanda interna frenarà la recuperació fins que incrementen els salaris. Però els salaris no poden incrementar més que a altres països pel risc de la deslocalització, i si no incrementen els salaris es frena la demanda agregada. Mentre a Europa anem fent retallades.

Amb tot això quines creieu que poden ser mesures que ajuden a recuperar la productivitat i reduir l’ocupació a nivell de poble? Me referixo a quines mesures pot proposar un ajuntament per a provocar creixement? Se que en quant a retallades estan eliminant despeses varies i apujant impostos, sense tenir en compte que es podria reduir temporalment la despesa elèctrica si a les nits s’encenguera la meitat de l’enllumenat dels carrers (una farola si i una no) o si reduïm la freqüència de recollida de brossa fent-la cada dos dies en comptes de diària sempre intentant mantenir coses com la educació amb nivells mínims de qualitat, però què podem fer per fomentar l’ocupació i la competitivitat de les empreses situades a les nostres poblacions?

ÉS L'AUSTERITAT LA SOLUCIÓ?

El professor d’economia de Princeton i premi Nobel de 2008 Paul Krugman publicava a El País el proppassat dimarts 31 de gener un interessant article que titulava “El desastre de la austeridad” en referència a les actuals polítiques econòmiques aplicades a la Unió Europea com a recepta per a sortir de la crisi. El Sr. Krugman alega que “la austeritat front a una depressió és una molt mala idea” que ja els experts del Fons Monetari Internacional  van desacreditar la idea de que retallar la despesa crearia ocupació, però que per raons polítiques s’ha oblidat el que qualsevol estudiant universitari que haga llegit el llibre Economia de Paul Samuelson coneix, i que només amb austeritat no sortiriem de la crisi. El nou secretari d’estat Iñigo Mendez de Vigo, s’expressava en un debat sobre el futur de Europa celebrat en el Caixa Forum de Madrid en els següents termes: “Tiene que haber liquidez, crecimiento y estímulos. Sólo con políticas de austeridad esto no echarà a andar”. Unes opinions que pareixen ser compartides per l’actual directora gerent del Fons Monetari Internacional, la Sra. Christine Lagarde, que el proppassat gener va dir a Berlin que “les retallades no faran més que afegir pressions a la recessió”.

El sempre tant dogmàtic Manuel Castells en el seu Observatorio Global de La Vanguardia explica aquest dissabte que  “a una economia en recessió no li convé retallar la despesa si no gastar mes o es posarà molt malalta”. Relata com Krugman, Stigliz o Ontiveiros argumenten amb raonaments contrastats que el creixement de producció i ocupació pot fer sortir de la crisi i permetre pagar el deute públic i privat. Afirma sense contemplacions que “allò que és més destructiu és el que ens proposen els governs de l’Euro: renunciar al consum amb la promesa de tornar a consumir algun dia”.

Aleshores què estan fent els governs europeus? És l’austeritat el camí per sortir de la crisi? Quines mesures s’estan prenent per a que les empreses no redueixquen personal i facen incrementar l’atur? Si la gent no consumeix les empreses no venen productes i aleshores no necessiten treballadors ni maquinaria i no compren matèria prima i entrem en un bucle en el que cada vegada hi ha menys consum, menys producció i, per tant, menys ocupació i, aleshores, l’austeritat pot fer sortir de la crisi? Una reforma laboral pot ajudar a incrementar l’ocupació en una situació de descens del consum? Pot una política economica basada en l’exportació trencar la espiral de descens de consum?

Qui són "ELS MERCATS"?

Tothom podem ser els mercats. Tú mateix pots estar formant part involuntàriament del que avui denominem "Els mercats", aquell ens temible que ens està duent a la fallida global. Com? doncs molt senzill, a través d'un fons d'inversió o plà de pensions controlat per un gestor professional pots estar influint en l'economia global sense saber-ho. 
Avui vos adjunto un article de Manuel Castells que va publicar La Vanguardia per aclarir alguns conceptes al respecte, així com l'efecte de la modificació de la Constitució sobre els temibles "Mercats".
Feu dos clics sobre l'article per a ampliar. 

Quines empreses tenim?

Suposo que després de tant de temps de tenir oblidat el blog, els pocs seguidors que encara em llegiu esperaríeu que pengés una anàlisi de l’atur i les reflexions al respecte. Però com que fa molta calor i això és una tasca bastant complexa i requereix molt de temps he decidit no fer-ho. A canvi penjo les meues reflexions personals respecte a la crisi.

Al començament de la crisi una de les premisses que tothom pareixia estar d’acord era que les empreses que superarien aquesta crisi sortirien reforçades de l’envestida. És com dir que si superes un càncer estaràs mes fort i saludable que abans de patir-lo la qual cosa no sembla molt lògica. Suposo que tots els que assentíem veiem un mercat amb un mateix pastís i menys invitats a la festa per a repartir-lo per tant a cadascun li tocaria mes quantitat de pastís. Però ara ja sabem que el pastís no és el mateix, es mes menut i els comensals son quasi els mateixos i mes famolencs que abans, a mes no dubtaran en utilitzar mètodes poc ortodoxos per aconseguir una part d’aquest pastís per a subsistir, perquè molts pensen que si sobreviuen a la crisi, seran indestructibles i sense esforç es convertiran en líders del seu mercat.

El contacte amb empreses que em permet la meua feina m’ha fet reflexionar sobre com estan realment les nostres empreses i he intentat fer una classificació en funció de dues variables que jo he considerat clau per a determinar la salut de les empreses.

Avui, en el que tots esperem que siga el final d’aquesta llarga i profunda crisi, una de les variables determinants de la salut de les empreses es la seua liquiditat. No vull dir que les empreses que més liquiditat tenen són les millors sinó que la liquiditat pot determinar la durabilitat d’una empresa en l’actual cojuntura econòmica. Però clar, una empresa que té liquiditat perquè la crisi la va trobar amb la tresoreria plena com a resultat d’uns anys de bonança no ligaranteix la continuitat perquè aquesta liquiditat es pot acabar.

Per això hi ha un altre factor determinant de la salut de les nostres empreses i aquest és sens dubte la qualitat de gestió. Una empresa mal gestionada tard o d’hora acabarà amb els recursos líquids i morirà ofegada.

Per això he preparat el gràfic següent en el que podem observar 4 tipus d’empreses en funció de la seua liquiditat i de la qualitat de la seua gestió, on podem vore que les empreses ben gestionades i amb liquiditat són, sens dubte Empreses vives. Tot i això poden emmalaltir per les malalties tradicionals que totes les empreses podien sofrir abans d’aquesta crisi, però ben segur que si continuen ben gestionades sabran adaptar-se a les circumstàncies canviants dels mercat i continuar vives.

En l’altre extrem trobem les Empreses mortes que són aquelles empreses sense liquiditat i sense bona gestió. Generalment en sectors en clara decadència i que els seus gestors no són capaços d’adaptar-se a les noves circumstàncies. Algunes encara lluiten contra la malaltia però no saben que de totes totes moriran sense remei.

Què ens queda si tenim liquiditat però una mala gestió? Doncs tenim Empreses Moribundes que són aquelles empreses que el dia que se’ls acabarà la liquiditat passaran a ser empreses mortes.

Però encara tenim un darrer apartat per a l’esperança: les Empreses Malaltes. Són aquelles que no tenen liquiditat perquè la crisi les va agafar en plenes inversions, o tenen una capacitat productiva molt més gran de la que el seu mercat pot absorbir i els costos de l’estructura se les mengen, però estan feliçment ben gestionades i estan lluitant per a sobreviure amb mes o menys èxit. Són aquelles empreses en les que la banca pot exercir de metge, pot donar un remei en forma de liquiditat i convertir-les en empreses vives.

Però la dificultat roman en la possibilitat de mesurar la qualitat de la gestió d’una empresa, dels seus directius, dels seus projectes, i del grau d’adaptabilitat dels seus empleats, en molts casos desmotivats per els ERO i reduccions de salaris, fins i tot endarreriments en el pagament de nòmines a que s’han vist abocades per la seua manca de liquiditat. És aquesta subjectivitat en conèixer la bona gestió de les empreses la que pot fer cometre errors i donar liquiditat a empreses mal gestionades que finalment acabaran morint i deixar morir a empreses ben gestionades que amb una mica de liquiditat superarien amb èxit la crisi.

ENTREBANCS A LA RECUPERACIÓ

Les notícies de l’atur no han estat bones aquesta setmana. S’han conegut les dades d’atur a nivell Estatal i provincial, però no tenim encara les dades per població i per tant no podem encara preparar l’estadística de la nostra comarca, però sí que m’atreviré a fer alguns comentaris.

Les dades a l’estat Espanyol han sigut de un nou màxim d’aturats al febrer, arribant a quasi 4,3 milions d’aturats i destaquem a la Comunitat Valenciana com la quarta comunitat on més ha crescut l’atur al més de febrer. Per províncies Castelló ha incrementat un 3,87%, València un 2,93% i Alacant un 1,5%.

Com encara no tenim les dades per poblacions no podem dir res a la nostra comarca i ja vam comentar anteriorment les dades de Gener. Però el que sí podem exposar és l’increment de l’atur des de gener de 2007 per vore com ha evolucionat i tractar de treure algunes conclusions.

M’agrada utilitzar els gràfics perquè ens ajuden a visualitzar d’una manera clara les tendències de l’evolució. Per això he preparat el següent gràfic de l’evolució de les dades d’atur prenent el total d’aturats als mesos de Gener de 2007, 2008, 2009, 2010 i 2011.

En el gràfic observem com la tendència del creixement de l’atur, més moderada del 2007 al 2008, incrementa més durant els anys 2009 i 2010, però torna a moderar la tendència entre 2010 i 2011. Es per això que també he preparat el gràfic de l’increment interanual per a que puguem observar gràficament com de gener 2010 al gener 2011 l’increment de l’atur a la nostra comarca és menor que fins i tot l’increment que vam tenir entre 2007 i 2008 quan va començar l’actual crisi econòmica.

Es a dir que a la comarca del Baix Maestrat, pendents de conèixer encara les dades d’atur al Febrer, podem afirmar que el creixement de l’atur, encara que es manté en la senda de incrementar, ha moderat el seu creixement per baix dels increments de l’any 2007. No deixa de ser una dada positiva, ja dic a l’espera de les dades d’atur de Febrer.

Evidentment el que preocupa a les economies Europees no es només aquestes dades d’atur sinó que la lleu recuperació puga consolidar-se i començar a parlar en passat de la crisi econòmica actual.

Ja vam apuntar que existien certs riscos com la inflació, la pujada de tipus d’interès per reduir massa monetària que podien comprometre la recuperació a les economies perifèriques d’Europa.

Doncs ara ja ens estant parlant de perills com el d’estanflació, es a dir períodes d’estancament econòmic amb inflació elevada, que poden comprometre la nostra dèbil recuperació econòmica. El IPC s’ha situat al Febrer en un 3,6% un percentatge al que no havíem arribat des de fa més de dos anys, gràcies a la inestabilitat al nord d’Àfrica que ha fet créixer el preu del petroli per damunt dels 110 dòlars. El Euribor ha tancat al Febrer al 1,7% la taxa més elevada dels darrers 20 mesos. Però després de la intervenció de Jean Claude Trichet, on va quedar clar que els tipus pujaran al abril, el Euribor es va disparar fins al 1,92% comprometent la renda disponible de les famílies “hiperendeutades” al elevar el cost de les seues hipoteques. I no s’acaba aquí perquè els experts estan apuntant a un Euribor en torn al 2.5% a finals de 2011 i en torn al 4% per a 2012.

Ens queden les exportacions i el turisme? Doncs amb un Euro a 1,40 dòlars ho tenim més difícil. Però el que sí que ens ajuda el encariment de l’Euro es a obtenir el petroli a millor preu perquè aquesta matèria prima es paga amb dòlars, i així pot ajudar a reduir la inflació.

El que està clar es que ens hem acostumat a mirar a l’ocupació com una mesura de la recuperació econòmica: mentre la gent no tinga feina difícilment incrementarà el consum que ajude a la recuperació econòmica. Per tant esperarem a obtenir les dades d’atur del Febrer a la nostra comarca per saber si la nostra evolució va ben encaminada o s’ha tornat a estancar com alerten les dades a nivell estatal.

EVOLUCIÓ DE L'ATUR COMARCAL AL 2010

Avui toca analitzar les dades anualitzades d’atur al Baix Maestrat.

Al llarg de 2010 l’evolució de l’atur  a la comarca ha tingut un increment de 193 aturats més passant el nombre d’aturats de 7.001 a 7.194.

Les dades divergeixen segons les poblacions analitzades i, evidentment, les poblacions més grans són les que més aturats aporten al conjunt de la comarca.

He analitzat l’increment en nombre d’aturats (193), es a dir un 3% més d’aturats, però també he analitzat el que representa sobre el total de la comarca el increment de cada població i, també, l’increment percentual per a cada població comparat amb el que tenien al gener.

En aquest sentit vull destacar el major increment en nombre d’aturats l’ha donat la ciutat de Peníscola amb 89 aturats més, que representa el 46% de l’increment anual a la comarca, i que representa un increment del 15% sobre la població aturada a Peníscola al Gener de 2010. La segona ciutat en el ranking de increment d’atur comarcal es Benicarló que amb un 2% més d’aturats (35 aturats més) representa el 18% de l’increment comarcal, i Traiguera que amb un 25% més d’aturats (21 aturats més) representa el 11% de l’increment de l’atur comarcal.

En positiu he de destacar Vinaròs que ha tancat l’any amb el mateix nombre d’aturats que el va iniciar (2.464 aturats) és a dir que el seu increment de l’atur es d’un 0%.

Les poblacions que redueixen l’atur durant l’any 2010 són: Sant Jordi amb un aturat menys, Santa Magdalena que en redueix 2, Rossell 7 aturats menys i Càlig amb el rècord de 12 aturats menys.

Vaig rebre un comentari de “Sergi” que m’indicava que a Rossell la sensació d’atur era molt forta. Me sorprèn que en realitat s’estiga reduint atur, però tal com comenta ell, possiblement la proximitat de La Sénia fa que els efectes de l’atur sobre la població veïna influeixquen en la percepció de l’atur a Rossell.

He elaborat el gràfic de l’evolució de l’atur comarcal al llarg de 2010 per a que pugueu vore millor els efectes de l’atur per mesos:

L'HEM PASSADA GROSSA!!

Ja sé que és una mica agosarat dir que ja “l’hem passada” però vull ser positiu i intentar fer un resum que ens anime a tots una mica, posem-nos a la feina.

Sembla que des de l’any 1971 quan el INE va començar a elaborar l’actual sèrie de dades del PIB, ha sigut la primera vegada que hem tingut dos anys seguits de recessió. Queda clar que aquesta ha sigut grossa.

Però anem a deixar-la enrere:

El Fons Monetari Internacional (FMI) en la seua darrera revisió del creixement global augura un creixement del 4,4% per al 2011. Encara que preveu un creixement lent per a les grans economies i riscos de reescalfament per a algunes emergents.

El problema que pareix dibuixar-se en el futur pròxim es la Inflació. Fins ara han estat les matèries primeres les causants de l’increment inflacionista, però no es descarta la responsabilitat de polítiques monetàries expansives com a causants de la inflació creixent. Està clar que per a intentar mitigar els efectes de la crisi s’ha utilitzat una política monetària molt laxa que per dir-ho de manera plana ha injectat diners al mercat, el perill es que una vegada entrem en la senda de creixement la liquiditat disponible faça incrementar els preus. Esperem que els bancs centrals sàpiguen retirar aquesta massa monetària disponible a temps perquè si no passarem d’estar preocupats per la deflació a preocupar-nos per tot el contrari, la inflació, però amb un mateix perill comprometre la recuperació econòmica mundial.

A l’estat espanyol es mostra una lleugera reactivació de l’economia al 2010 que es mantindrà al 2011 gràcies al suport del sector exterior, hem sigut el segon país després d’Alemanya en exportacions. El Govern Espanyol preveu que el PIB tinga un creixement el 2011 de l’1,3%. Però el nostre problema rau en el limitat progrés de la demanda interna que limita el creixement. Aquest avenç tant dèbil de l’economia dificulta el canvi de tendència en la creació d’ocupació que no s’espera que comence a ser positiva fins al segon trimestre de 2011.

Jo penso que si no podem dir que hem acabat amb la recessió, en canvi si que podem avançar que ens trobem en el principi del fi de la crisi i, si fem la feina ben feta, segurament en poc temps podrem parlar en passat de aquesta terrible crisi: “Com la del 2008 no n’havíem passat cap altra” direm tranquil·litzats amb l’increment de les taxes d’ocupació.

Per fí dades positives!

Reprodueixo la nota de premsa de l'INE (cliqueu per ampliar)

Evolució interanual de l'atur comarcal

Possiblement podem fer una interpretació positiva de l'evolució interanual de l'atur comarcal, amb un efecte significatiu sobre el mateix per la nostra exposició al sector turístic: als mesos d'estiu baixa l'atur per a tornar a incrementar al finalitzar el periode estival.
He destacat també l'evolució de les poblacions més representatives en quant a nombre d'aturats sobre el total de la comarca per a vore que la evolució marca la tendència comarcal.
En tot cas vull destacar que el increment de l'atur al llarg de 2010 no ha sigut tant dramatic com el d'altres anys.
Esterm sortint de la crisi?

També he preparat un grafic amb el total d'aturats a la comarca per mesos, així es pot entendre millor aquesta evolució interanual.  Les dades estan aconseguides del SEPE.

Finalment he tornat a fer el calcul estimat de l'atur comarcal en %. Ja sabeu que les dades de població activa per poblacions de la comarca no m'ha estat possible aconseguir-les, però faig una aproximació a la població activa incloent tota la població en la franja d'edat desde els 20 als 65 anys, i amb això obtenim un % d'atur comarcal del 14%. Aquí en teniu el gràfic:

Les poblacions més grans, Vinaròs i Benicarló, es mantenen en lína amb la mitjana de la comarca 14%, però Sant Rafael del Riu i Alcalà de Xivert destaquen per superar la mitjana de la comarca. 

La Societat hiperhipotecada

El tema que vull tractar avui no conté dades econòmiques comarcals, perquè com be sabreu els que heu intentat desglossar aquestes dades a nivell de poblacions o comarques és una informació que en molts casos no està disponible. Es per això que ilustraré els comentaris amb les dades a nivell estatal però la reflexió ens serveix a tots els nivells.

L'economista, escriptora i periodista Loretta Napoleoni relata en el seu llibre La economia Canalla (2008) la situació de "hiperendeutament" de la societat nordamericana:
"Hoy, la Norteamérica de clase media se halla atenazada por la hiperdeuda, un fenómeno que produce unos efectos similares a la hiperinflación. La deuda corroe los ingresos de la misma manera que la inflación reduce el valor de los billetes, forzando a la gente a rebajar su nivel de vida. (...) La clase media norteamericana es víctima de un persistente abaratamiento del mundo. Ha dejado de comprar chuletas y se ha pasado a las hamburguesas; cuando no pueda comprar hamburguesas frescas se pasará a las congeladas, y así, resbalando por la pendiente de la calidad, constantemente persiguiendo el sustituto más barato(...)"

Les dades que aportaré són les de la constitució mensual de hipoteques a l'estat espanyol comparativa en els mesos de setembre. Sé que seria ideal aconseguir les hipoteques constituides tot l'any però com que la darrera dada que tinc es la de setembre de 2010 he comparat aquest mesos per tenir una idea de la evolució. He de destacar que només he tingut en compte les hipoteques de vivendes perquè té un reflexe més directe sobre les economies familiars.

Cadascú que faça la seua pròpia anàlisi. Agrairé els vostres comentaris al respecte que podeu introduir en l'apartat "comentaris" que teniu al final d'aquest text.

Però com ens afecta això a la comarca?

És dificil de demostrar l'efecte de l'hiperendeutament per la manca de dades a nivell comarcal, però vos comentaré un cas del que tots en coneixereu un de similar entre les vostres amistats o coneguts:

Una parella amb dos fills, dos sous i una vivenda de dos habitacions en propietat adquirida amb hipoteca a 30 anys en una data indeterminada però posem per cas que ha sigut en 2006. El valor de la vivenda segons taxació en la data d'adquisició va ser de 150.000€, l'adquisició es va realitzar per 150.000€ finançats totalment amb hipoteca (oblidem per aquest cas les despeses notarials, impostos, els mobles i el cotxe). la parella ha millorat els seus sous i la casa se li queda menuda. No tenen por de la crisi i fins i tot tenen expectatives de millorar en la feina pel que, com que la vivenda se'ls queda menuda (els xiquets es fan grans i reclamen un espai individual propi) es decideixen a comprar-se un altra vivenda de mínim tres habitacions.
Per sort és un bon moment i veuen vivendes al mateix barri, noves, de tres habitacions per 120.000€, el moment no pot ser millor.

Evidentment no tenen estalvis degut a el cost de la hipoteca que estan fent front i a altres despeses incorregudes (viatges, ortodoncia dels fills etc... algunes amb financiació aliena) llavors valoren la possibilitat de vendre la seua vivenda actual: Els queda una hipoteca de 130.000€ per amortitzar i el valor de vivendes similars noves al seu barri es de 90.000€ tenint sort de vendr-la perquè a la promoció del costat de casa seua encara no hi ha res venut.

El banc del promotor els farà la hipoteca perquè te ganes de treures la hipoteca de la promoció però només pel 80% del valor de la vivenda, això vol dir que han de tenir 24.000€ més les despeses. A més han d'aconseguir vendre la seua vivenda anterior que si la posen a la venda pel valor actual de mercat (90.000€) necessitaran 40.000€ per a poder cancelar la hipoteca actual, el que significa que si volen canviar de vivenda han de disposar de 64.000€ com a mínim.

La pregunta que us faig és: Quan de temps continuaran amb la vivenda actual? Es passaran a les hamburgueses congelades per tal d'estalviar i reduir la hipoteca actual fins a nivells per baix del seu preu actual de mercat i poder accedir a una vivenda més gran? Serà quan es supere aquest desfassament entre endeutament hipotecari i valor real de la vivenda que començarem a sortir de la crisi?

L'atur i la crisi

Aquest gràfic mostra l'evolució de les dades d'atur desde l'any 2006 fins a novembre de 2010 a la comarca del Baix maestrat. M'ajuda a constatar el fet que la crisi en realitat a la nostra comarca va començar a principis de 2007.
Per la meua feina vaig tenir ocasió de coneixer diversos concursos de creditors a principis de 2007 (principalment del sector de la construcció) i vaig poder coneixer com van afectar negativament a tots els professionals que treballaven per a aquelles empreses.
Aquesta situació per a mí va ser la constatació de que la crisi era un fet, encara que oficialment vam entrar en crisi a l'agost de 2008.
En tot cas haurem de actualitzar-lo amb les dades de desembre per vore si l'increment de l'atur s'ha frenat i per tant podem dir que estem iniciant la recuperació. Si observem el gràfic podriem dir que pareix que l'increment de l'atur s'ha frenat, encara que no s'està reduint.

Com incrementar els ingresos de l'Estat?

Fa uns dies vam estar comentant en la tertulia d'un animat sopar situacions i circumstàncies de l'actual cojuntura econòmica, i com sempre pareix que la Banca és la culpable de tot, l'atur el més greu problema al que es sotmet Espanya i els pobres ciutadants sangrats a impostos i sense rebre les ajudes que es mereixen...

Algú va decidir explicar el següent cas real:

Es tracta d'un matrimoni amb dos fills, els dos treballen el marit al sector del Moble i ella al sector de la construcció. Fins aquí tot bé, però per culpa de la crisi ella es queda a l'atur. Clar quins són els ingresos mínims per a concedir l'ajut de 400€ un cop acabat l'atur? Dons aquí neix el problema ja que el marit cobra 900€ oficials (les quantitats de sous van ser suposades ja que no es coneixien, però segur que són bastant aproximades a la realitat) però a més cobra un sobre en negre de 600€. Això provoca, per una part, que per 600€ l'empresa i treballador s'estalvien els impostos corresponents a la seguretat social, a més el treballador s'estalvia la part impositiva del IRPF per ingressar menys. Per un altra part com que els ingresos familiars s'han reduit als 900€ oficials (encara que cobra una part en negre l'estat no ho sap) per tant li correspon cobrar l'ajut familiar previst de 400€, es clar tenen dos fills.

Aleshores en aquest cas l'estat deixa d'ingressar per la part de diner negre que no tributa, la seguretat social no recapta la part d'impostos d'aquest salari, i a més com que legalment no cobra més que 900€ els correspon un ajut familiar que ha de costejar la seguretat social (es a dir la resta de contribuents que no cobren negre).

Per tant la conclusió va ser clara, s'ha de perseguir l'evasió fiscal, el diner negre, perquè si aconseguim que l'empresa pague en oficial els 600€ que hem comentat, es cobraran més impostos, recaudarà la seguretat social i a més s'evitarà donar l'ajut familiar ja que els ingresos oficials seran de 1500€ i no de 900€ com fins ara estan tenit. Es dir que es recaptarà més i es pagarà menys. I la resta de contribuents haurien de pagar menys ja que els ingresos de l'estat incrementarien sense incrementar impostos.

Be, per primera vegad no tota la culpa es de la Banca.

El cas Alcalà

En resposta al comentàri anònim que solicita informació sobre si l'atur a Alcalà és degut a la mala temporada turística, aportaré les dades de Agost 2009 i Agost 2010 per sectors, així podeu comparar quin és el sector que més atur ha incrementat. En el cas d'Alcalà veieu clar que és el sector serveis, per tant probablement el turisme.

COMPARATIVA ATUR AGOST 2009 AMB AGOST 2010 AL BAIX MAESTRAT

Per fí tornem, després d'unes merescudes vacances estiuenques pareix que reemprendrem aquesta àrdua i ingrata busqueda de dades econòmiques a la comarca del Baix maestrat. Avui vos presento la comparativa entre les dades d'atur a l'agost del 2009 i els aturats a l'agost del 2010. Tornem a vore com Vinaròs i Benicarló continuen destruint ocupació.
Si agafem les dades de població activa que vam preparar per al més de maig observem que els municipis que més atur provoquen respecte a l'any anterior tenen el següents percentatges d'atur:
VINARÒS 13,57%
BENICARLO 12,49%
ALCALÀ DE XIVERT 12,11%
PENISCOLA 7,41%

Tots molt lluny de les dades d'atur de la comunitat Valenciana que està en torn al 24%.

Aquí teniu les dades

Dades d'atur díficils d'entendre

No soc capaç d'entendre les dades d'atur europees, m'explico: No veig del tot sostenible que mentre a Espanya existeix una taxa d'atur del 20.1% similar a Letonia o Estonia, Austria la te del 3.9%, Holanda del 4.4% i Luxemburg del 5.3%. Alemanya ha reduit l'atur del 7.7% al 7% al llarg del darrer any i França augmenta del 9.5% al 10% com Italia que passa del 7.8% al 8.5%.

Com es possible tanta variació de taxes d'ocupació? On són els 4.645.500 aturats espanyols? Perquè no emigren a Austria en busca de feina? On és la mobilitat laboral? Serà l'exit de "la Roja" que evita que els aturats es manifesten pels carrers o serà l'economia sumergida i les ajudes familiars i altres pensions en concepte d'atur?

Es beneficien les empreses de la gran quantitat d'aturats amb reduccions de costos laborals o no troben treballadors suficientment qualificats per a les feines oferides?. Tenen coneixements informàtics tots els nostres estudiants en acabar l'educació obligatòria? idiomes? Perquè no hi ha una assignatura d'informatica obligatòria com la religió, ciutadania o gimnàstica?

La solució del atur no és fàcil però per a mí només hi ha un camí, lent i costós, però només existeix una via basada en tres principis fonamentals: Formació, Formació i Formació.

La tecnología d'un país només incrementarà si els seus ciutadans tenen coneixements suficients i mitjans per a desenvoluparla, en les empreses només podem incrementar la productivitat amb tecnologia, ben gestionada per treballadors el que implica que han de tenir coneixements suficients per a utilitzar-la i implementar-la, i per a tot això només hi ha un camí: FORMACIÓ, FORMACIÓ I FORMACIÓ.

VARIACIÓ DE L'ATUR REGISTRAT A LA COMARCA DEL BAIX MAESTRAT ENTRE MAIG 2009 I MAIG 2010, POBLACIÓ PER MUNICIPIS I TAXA D'ATUR.

Aquest gràfic que he preparat avui intenta comparar l'atur registrat a ala comarca del Baix Maestrat entre el Maig de 2010 i el Maig de 2009, perquè es clar que en període estival a la nostra comarca es fàcil reduir l'atur de manera cojuntural. La visió que ens dóna aquest nou gràfic no deixa de ser decebedora, el increment de l'atur al Maig de 2010 respecte al Maig de 2009 es d'un 20% en termes relatius. Es a dir que tenim 1.168 persones més a l'atur que l'any anterior a la comarca del Baix Maestrat.

Davant la impossibilitat de trobar dades de població activa per municipis i d'aconseguir la taxa d'atur he substituït el càlcul de població activa per la població entre 20 i 65 anys de manera que podem tenir una dada aproximada de l'atur a la comarca. Hem de tenir en compte que deixem de banda la població de 18 i 19 anys que busquen feina i afegim en totes les franges d'edat la població que no busca feina (bàsicament les dones que s'encarreguen de la seua casa i no busquen feina). Amb tot això el càlcul de taxa d'atur (aproximada) a la comarca del Baix Maestrat és del 13% substancialment inferior que el 20,05% de l'estat Espanyol.

Aquestes dades ens haurien de fer reflexionar enormement sobre si el que convé es prendre mesures per a incrementar el nombre d'empreses i així reduir l'atur o preocupar-nos per estudiar la manera de donar ajuts a les nostres empreses per augmentar la seua productivitat, capacitat exportadora, solvència i en definitiva competitivitat per a que sobrevisquen a aquesta crisi i tinguen les ferramentes i estructura necessàries per a un cop superada la mateixa ser el motor del creixement de la nostra comarca a l'hora que demanden treballadors per a les seues produccions.

Però el motor de la competitivitat ha d'estar en la formació dels nostres fills, no podem esperar que les nostres empreses s'informatitzen o exporten i que per a aconseguir-ho hagem de portar treballadors de altres contrades. Les nostres escoles han de ser la font de la formació en Idiomes (Anglès però perquè no Xinès), han de ser capaces de dotar als seus alumnes dels coneixements informàtics bàsics per a que en arribar al mercat laboral puguen adaptar-se als sistemes vigents sense dificultat ( és fonamental que qualsevol persona que busque feina al sector del moble siga capaç d'entendre els sistemes informàtics per a gestionar un taladro punt a punt perquè això facilitarà l'utilització d'aquesta eina i millorarà les competències dels nostres conciutadans).